Grècia viu una alarma per calor: les temperatures són altíssimes i el Govern ha recomanat als ciutadans que només surtin de casa si és imprescindible. Al camp de refugiats de Moria 2, a l'illa de Lesbos, fa molta calor. A la llarga filera de carpes i contenidors, situats a dues passes del mar, el sol no perdona: les arbres es poden comptar amb els dits d'una mà.
Enguany ha disminuït el nombre de refugiats que hi ha a l'illa, però n'ha augmentat la desesperació. Cada dia sembla més difícil aconseguir els permisos per arribar al destí del seu llarg i sovint dramàtic viatge.
La part de dalt de les "carpes de l'amistat" que hi ha al costat del camp, una mica elevades, és ben visible: hi ha taules a l'ombra on pel matí hi van els infants per fer Escola de la Pau i per la tarda hi mengen amb la família, i després parlen o juguen a les dames o al backgammon, mentre els infants corren per un espai ampli i segur. Una mica més enllà, a les carpes de l'Escola d'anglès, del mateix color vermell intens, amb pupitres, pissarres, un professor i molts "assistents" ajuden els que, ja adults, han anat poc a l'escola però estan plens d'esperança i ganes d'avançar.
Aquests dies hi ha quasi 90 "voluntaris" (en seran més de 250 durant tot l'estiu), majoritàriament joves, de diversos països europeus: Portugal, Polònia, Espanya, Països Baixos, Itàlia, Bèlgica, Hongria o Alemanya. Cadascú es paga el viatge i l'estada per passar les seves vacances amb els refugiats de l'illa. A ells se'ls afegiran algunes amigues gregues i alguns joves migrants que faciliten l'amistat, bo i traduint a l'àrab o al persa. És l'entusiasme de la gratuïtat, que contagia molts altres i que –més enllà de les barreres lingüístiques i culturals– és el missatge de Sant'Egidio als refugiats, el "valor afegit" de les carpes vermelles, on, amb els aliments, l'escola i alguns consells mèdics, es respira l'aire fresc de l'amistat.
