Sant'Egidio és una comunitat cristiana que va néixer el 1968, just després del Concili Vaticà II, en un institut del centre de Roma, per iniciativa d'Andrea Riccardi. Amb els anys s'ha convertit en una xarxa de comunitats que s'ha estès per més de 70 països i que dedica una atenció especial a les perifèries i als perifèrics. Està formada per homes i dones de diferents edats i extraccions units per un llaç de fraternitat basat en l’escolta l'Evangeli i en el treball voluntari i gratuït pels pobres i per la pau.
La pregària, els pobres i la pau són els seus referents fonamentals.
La primera obra de la Comunitat és la pregària, una pregària basada en l’escolta de la Paraula de Déu que acompanya i orienta la seva vida. A Roma i a tot el món la pregària de la Comunitat també és un lloc de trobada i d'acollida per a qualsevol que vulgui escoltar la Paraula de Déu i invocar el Senyor.
Els pobres són els germans i els amics de la Comunitat. L'amistat amb els necessitats –ancians, persones sense llar, migrants, discapacitats, presos, nens del carrer i de la perifèria– és un tret distintiu de la vida d'aquells que formen part de Sant'Egidio en els diferents continents.
La guerra és la mare de totes les pobreses. Per això la Comunitat treballa per la pau, per protegir-la allà on està amenaçada i per ajudar a reconstruir-la facilitant el diàleg allà on s'ha perdut. Per a Sant'Egidio treballar per la pau és una responsabilitat dels cristians, forma part d'un servei més ampli a favor de la reconciliació i la fraternitat que, entre altres, es concreta en el treball ecumènic i en el diàleg interreligiós segons "l’esperit d'Asís".
