Entre els immigrants que participen en les activitats de Sant'Egidio a Xipre les últimes setmanes, hi ha un gran desig de futur, de reconstruir la vida després dels horrors de la guerra i de la persecució soferta, sense por d'assumir un compromís.
Això es pot comprovar a les classes d'idiomes -anglès i italià- obertes per la Comunitat a Nicòsia, a Larnaca i al camp de refugiats de Pournara, plenes de joves i adults de diferents orígens - procedents de Somàlia, majoritàriament, i després del Congo, Camerun, Síria, Palestina, Líban, Nigèria. I novament Afganistan, Pakistan, Sudan. Llocs que són tots de maneres diferents, però sempre dramatics, teatre de tragèdies humanitàries i, per tant, llars que s'han d'abandonar per buscar una vida segura a una altra banda.
El lliurament dels certificats del primer curs (el segon acaba de començar) va ser un moment de reafirmació per als estudiants, que segueixen amb compromís i serietat els estudis proposats. L'escola i l'amistat tornen l'esperança. Són el senyal que és possible reconstruir la vida després dels horrors de la guerra i la persecució.
L'alegria i l'emoció estaven a les cares de tots, també dels professors de la Comunitat, dels joves i dels adults que van triar aquestes "vacances" amb els sol·licitants d'asil, una oportunitat per a trobades que ofereixen una comprensió diferent del món.
També per als infants, l'escola és un espai de normalitat, d'infantesa recuperada: als camps de refugiats de Kofinou i Limnes, situats a uns 40 km de la capital, hi ha una Escola de la Pau. L'alegria de poder agafar paper, quaderns i colors és palpable. Molts mai no han assistit a l'escola o fa temps que la van abandonar. I no cal subestimar -juntament amb les nombroses dificultats de la vida al camp de refugiats- l'ansietat que senten els nens en compartir amb els pares l'espera - generalment de 8 a 9 mesos - de la sol·licitud d'asil polític o la dramàtica frustració dels qui, després de la negativa, esperen la repatriació.
Per tant, l'escola, tant per als infants com per als joves i els adults, és una escletxa al mur que ens separa d'un futur pacífic. Per això juga un paper tan important la presència de Sant'Egidio als camps de refugiats, que és amistat, refrigeri, bon menjar, però sobretot sembra d'esperança.
