Els migrants, amb les seves ganes d'integrar-se, estan al cor de la Comunitat de Sant'Egidio des que, a finals dels anys setanta, van començar paulatinament a tenir una presència significativa a la nostra societat.
El 22 de maig de 1979 uns desconeguts van cremar un refugiat somali que es deia Ali Jama mentre dormia cobert pels seus cartrons al sagrat d'una antiga església prop de la plaça Navona de Roma. La seva tràgica mort ens va fer reflexionar sobre la presència dels primers immigrants a Itàlia. La Comunitat va organitzar una vetlla ciutadana i va demanar a Joan Pau II, que era pontífex des de feia poques setmanes, que recordés aquell home desconegut. El Papa va acceptar la invitació i el 27 de maig, durant l'Àngelus, va recordar, juntament amb l'Ali, tots els migrants.
Des de llavors n'hem conegut molts, de diferents nacionalitats i orígens. Avui molts d'ells, després de fer tot un itinerari, són «nous europeus». Un bon nombre han obtingut la nacionalitat i viuen, treballen i pensen en el seu futur al país on resideixen amb la seva família. Passa el mateix en altres països europeus on hi ha la Comunitat.
El primer pas és acollir qui truca a la nostra porta perquè fuig del seu país. Però alhora proposem, immediatament, un itinerari que preveu, com a primera etapa fonamental, l'aprenentatge de la llengua. Les Escoles de Llengua i Cultura, que van néixer el 1982 i a les que actualment assisteixen milers d'estudiants a Itàlia i en altres països europeus, són la clau per entendre el país el que arriben i per participar socialment i relacionalment en aquest país, mentre que el moviment Gent de Pau, del que formen part persones de totes les nacionalitats, contribueix a crear una xarxa que protegeix de la temptació de crear divisions i de tancar-se en una identitat. Assemblees, trobades i conferències, dins i fora de les escoles, permeten fomentar la inclusió social perquè fan que també els ciutadans del lloc es familiaritzin amb els que venen de lluny. En aquest sentit les escoles i el moviment creuen fermament en la lluita contra tota forma de racisme i exclusió, i fomenten la trobada entre mons diferents que estan destinats a conviure.
Després del naufragi de Lampedusa i les contínues tragèdies al mar, amb milers de víctimes que buscaven esperança –i en l'estela del que el papa Francesc ha demanat repetidament ("Acollir, protegir, promoure i integrar")– la Comunitat de Sant'Egidio va començar el febrer de 2016 els Corredors Humanitaris, en col·laboració amb les Esglésies protestants italianes. A finals de 2017 ja havien aconseguit fer arribar a Itàlia procedents del Líban més de mil refugiats amb un projecte totalment autofinançat. Va néixer així un model d'acollida i integració, que França i Bèlgica han replicat, i que Europa pren cada vegada més com exemple. La Comunitat ha impulsat moltes altres iniciatives per afavorir la integració que, juntament amb la construcció de la pau, és considerada com un dels principals desafiaments del món globalitzat.
