Des del seu inici, la Comunitat de Sant'Egidio ha estat sempre al costat dels ancians. Aquesta amistat, que va començar el 1972, ha seguit amb el pas dels anys amb fidelitat i s'ha convertit en el camí que ens ha ajudat a entrar a fons al continent ancià.
Cada Comunitat de Sant'Egidio, al nord i al sud del món, viu la predilecció pels ancians: en comparteix les ànsies, la vida i la fe. Aquesta experiència ha estat una escola de creixement humà de la Comunitat de Sant'Egidio. Els ancians són amics força especials. En la història de la Comunitat, una part considerable de la solidaritat s'ha viscut amb els ancians. No ha estat perquè els ancians fossin els primers, els emergents, sinó perquè eren dels més pobres.
Viure amb els ancians ha fet que en tots aquests anys creixés un patrimoni d'experiència i de sensibilitat que en la seva originalitat s'ha posat al servei de molts per tal de construir una cultura de la solidaritat i de l'acollida envers els més ancians.
Estar amb els ancians, donar-los suport, ajudar-los, fa que creixi en tothom un gust per la vida que duu també a no malgastar la pròpia, a no malbaratar les energies. És invertir més bé en humanitat i en solidaritat. Els ancians reben ajuda d'aquells que són més joves, els ajuden i també els donen molt en afecte, amistat i sentit de la vida. És una escola d'humanitat.
