Els pobres són els germans i els amics de la Comunitat. Acompanyar els necessitats –ancians, persones sense llar, migrants, discapacitats, menors de la perifèria o presos– és un tret distintiu de la vida d'aquells que formen part de Sant'Egidio en els diferents continents.
Els primers estudiants que l'any 1968 van començar a reunir-se al voltant de la Paraula de Déu van sentir que l'Evangeli els cridava a estar amb els pobres. Així va néixer l'Escola Popular, un servei de repàs escolar gratuït per als nens que vivien en barris de barraques de Roma. Aquells joves tenien el somni de canviar la vida dels últims oferint-los un afecte profund i un rescat possible amb la paraula, la companyia i l'ajuda escolar.
Des d'aleshores aquesta amistat també ha arribat a altres persones pobres: als nens que viuen en centres, als ancians sols i malalts, als discapacitats físics i mentals, a les persones sense llar, als malalts terminals, als presos, als gitanos, als migrants, als leprosos i als malalts de sida. Al llarg d'aquests anys ha crescut la sensibilitat cap a qualsevol forma de pobresa, vella o emergent.
Sant'Egidio s'identifica amb totes aquestes persones que, sense excepció, formen part de la Comunitat. El servei amb els pobres es basa en la gratuïtat i el voluntariat. No hi ha cap Comunitat, ni la més jove o la més pobra, tan petita o amb tants problemes que no pugui ajudar els pobres que coneix.
En aquesta amistat amb qui té més problemes, tal com ens va dir el papa Francesc, «qui ajuda es confon amb qui és ajudat, en una tensió que es converteix en abraçada. I la protagonista és l'abraçada» (visita a Sant'Egidio, 15 de juny de 2014).
