MÓN

Una setmana a Gyenesdiás (Hongria) amb infants i mares refugiats d’Ucraïna

A principis d’agost, els Joves per la Pau de Sant’Egidio d’Hongria van organitzar unes vacances al llac Balaton per a mares i infants ucraïnesos que es van refugiar a Hongria fugint de la guerra. També van participar a les vacances algunes persones que han tornat a Dnipró, a Ucraïna oriental, però que van tornar per anar a aquestes vacances. Els infants van estar-se en una casa de la diòcesi de Szombathely, mentre que les mares, van estar-se en uns apartaments que va llogar la Comunitat.

Per als que havien tornat a Ucraïna, retrobar-se amb els amics va emocionar mares i infants. Duen a sobre dolor i por. Es pot veure al vespres, quan els infants, espantats, pregunten a la mare: “Aquí també hi haurà alarmes?”. La nit els fa por perquè sovint es desperten per les sirenes i els atacs aeris i s’han de refugiar en llocs sense finestres, on estan més segurs durant els atacs.
 
Com que els costava dormir, els Joves per la Pau van organitzar un partit de futbol nocturn per als infants més grans. Van fer servir els mòbils per il·luminar la pilota i les porteries. Van llegir històries als més menuts. Alguns van necessitar una “anestèsia” especial de carícies. Els infants van estar molt feliços. Van aprofitar tots els moments per jugar i divertir-se. Els estudiants hongaresos els van organitzar moltes activitats. Començaven el dia amb el despertador musical i amb gimnàstica. Després, tallers d’artesania: tenyir samarretes, fabricar collarets i polseres, construir avions i pintar. I molts jocs a la platja.
 
El capvespre de l’últim dia tots van pregar per la pau. Aquestes vacances han estat molt importants tant per als que van tornar de zones de guerra com per als infants refugiats, que van a escoles hongareses però tenen molts problemes per aprendre la llengua i comunicar-se. Aquests dies que van compartir amb compatriotes seus no van haver d’esbarallar-se amb la llengua i es van sentir com a casa. Fa dos anys que viuen com estrangers a Hongria.
 
En el moment d’acomiadar-se, una de les mares que tornava a la zona de guerra va dir tot emocionada com havia estat d’important aquella setmana. També va ser un moment preciós per als joves hongaresos: “Hem après molt dels infants. La ràbia mai no els durava gaire. Si sorgeixen baralles, fan les paus de seguida. Seria preciós que la reconciliació entre adults i entre països fos tan fàcil”.