A Bèlgica, on ja existeix una llei sobre l’eutanàsia activa des de fa anys, darrerament s’ha obert un debat sobre la vida fràgil dels ancians, i s’ha introduït la possibilitat de considerar la “sortida voluntària de la vida” com una opció per resoldre el problema econòmic associat a l’augment de les exigències assistencials derivades del creixement de la població anciana.
La Comunitat de Sant’Egidio ha reaccionat públicament amb vigor a aquest gravíssim intent d’implantar la “cultura del descart” i ha organitzat debats i manifestacions públiques, a Anvers i en altres ciutats de Bèlgica, en què molts ancians han proposat un model d’assistència alternatiu, el model que presenta el programa Visca els Ancians! que ja funciona a Anvers: “El programa preveu un seguiment sistemàtic de totes les persones més grans de vuitanta anys d’un determinat districte per poder actuar a temps en cas de problemes més o menys greus i evitar així en molts casos l’ingrés gairebé automàtic en un centre d’assistència residencial. El programa preveu la participació de voluntaris, que en molts casos també tenen més de vuitanta anys!”.
