Comprendre la vellesa i la soledat a les nostres ciutats és el que va dur la Comunitat de Sant’Egidio de Santiago de Cuba a celebrar del 31 de juliol al 3 d’agost de 2024 el II Congrés Visca els Ancians, on els ancians van ser el centre d’atenció de la ciutat.
A la inauguració, joves i adolescents del Proyecto Sin Barreras van fer performances culturals dedicades als ancians per demostrar que el diàleg intergeneracional no només és possible sinó que, a més, enriqueix a tothom.
El congrés es va dur a terme en diferents espais i amb diferents activitats: a l’església de Nuestra Señora del Carmen es va inaugurar una exposició d’artesania feta per ancians; a la Biblioteca Provincial Elvira Cape es va exposar la mostra fotogràfica i els dibuixos de l’exposició col·lectiva “Un viatge compartit”. Les obres, realitzades pels infants de l’Escuelita de la Paz, van revelar la profunda connexió entre generacions i van donar una mirada fresca i emocionant al món dels ancians.
També el ball va tenir el seu espai: els ancians van ensenyar als joves el ball nacional del danzón com a signe de transmissió d’una tradició considerada patrimoni de la ciutat.
Una jornada d’estudi amb alguns professors de la Universitat d’Orient i amb els directors provincials de Salut Pública va abordar les qüestions socials relatives a la situació dels ancians: la soledat, la violència, la institucionalització als centres de cura i la situació econòmica dels ancians, l’empoderament dels ancians, el paper fonamental de la família i de la comunitat per cuidar-los i la importància d’un enfocament multidisciplinar que en garanteixi el benestar.
El congrés es va tancar amb una litúrgia d'acció de gràcies presidida pel pare Casamayor. Durant la celebració es va invitar els ancians a considerar-se part activa de la societat i testimonis vius de l’Evangeli. També va ser un moment per recordar les persones que ja no són amb nosaltres, i es va destacar el valor inestimable de tota vida.
Visca els Ancians va refermar la importància de veure la vellesa no com una malaltia sinó com una fase preciosa de la vida. En un món que moltes vegades margina els ancians, iniciatives com aquesta recorden el paper insubstituïble que tenen de memòria històrica i de font de saviesa per a les noves generacions.
