Actualment hi viuen cinc ancians amb itineraris vitals diferents i en alguns casos dramàtics: n’hi ha que surten d’una història d’institucionalització en centres residencials, mentre que altres van viure períodes llargs de soledat i abandonament.
Amb el pas dels anys s’ha creat al voltant de la casa una densa i molt diversificada xarxa en què persones i generacions diferents s’integren per reconstruir un teixit familiar.
La responsable, Montserrat Vilaseca, en ocasió de la celebració de l’aniversari va destacar: “Aquesta casa família s’ha convertit en un model de convivència gràcies al qual els ancians poden viure en un ambient familiar, integrats a la vida del barri. Aquí els ancians acullen els més joves i generen un gran moviment de solidaritat”.
Al voltant de la casa família ha crescut el moviment Visca els Ancians amb la promoció d’iniciatives solidàries promogudes pels ancians del barri: preparació d’àpats per a les persones sense llar, creació de productes artesanals per ajudar projectes humanitaris a l’Àfrica o visita a les persones més fràgils i als malalts. A tot plegat cal afegir-hi el treball per revaloritzar el patrimoni cultural del barri i una densa xarxa de relacions amb els més joves, que així descobreixen la fecunditat de la relació amb les generacions que els precedeixen, el valor del seu testimoni i de la cultura que transmeten.
