LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia

Pregària pels pobres

Los judíos celebran el comienzo del tiempo de Pascua (Pésaj). Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 22 de abril

Los judíos celebran el comienzo del tiempo de Pascua (Pésaj).


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 10,1-10

"En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
Per això Jesús continuà:
-En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Yo soy la puerta", dice Jesús, y el sentido de esta expresión nos dice toda la urgencia que siente Jesús de ofrecerse a sí mismo como paso hacia la vida. "He venido para que tengan vida y la tengan en abundancia." ¿Qué significa vida en abundancia? A menudo nos comparamos con las dimensiones pequeñas y estrechas de nuestra vida e imaginamos poco una vida más grande, pero Jesús vino precisamente para esto, para que cada uno de nosotros tenga una vida plena, amplia, verdadera, la que el Evangelio llama también vida eterna. Es una vida que se recibe y luego se da. Y como todo don, solo comprendemos su valor si lo compartimos con los demás. La vida plena y abundante de Jesús la recibimos para los demás. Precisamente por esto el mal nos quiere dispersos y aislados. En la soledad y viviendo solo para uno mismo, no hay espacio para una vida plena, amplia y apasionada. La imagen de las ovejas errantes como ovejas sin pastor es precisamente la de hombres y mujeres que eligen ir cada uno por su cuenta, siguiendo sus instintos, sus costumbres, sin escuchar más que la voz confusa de sus pensamientos. Pero si no escuchamos la voz del pastor nos perdemos, nos convertimos en presa fácil de ladrones y salteadores. ¿Cómo no pensar en los muchos predicadores del bienestar y la prosperidad que prometen la felicidad sin el compromiso, sin sacrificio, sin preocupaciones solidarias, en definitiva, una vida sin dificultades? Jesús es una puerta abierta también para nuestra vida, que nos saca de nosotros mismos, nos conduce al amor, nos invita a emprender un camino, hacia nuevos horizontes, hacia nuevos caminos, sin ponernos más límites que los del amor.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.