Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 14,27-31
"Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però torno a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d'aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m'ha manat.
"Aixequeu-vos, anem-nos-en d'aquí!
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús comprende bien que la separación de él es difícil y dolorosa para aquellos discípulos. Ya les ha prometido el don del Espíritu: "Os lo enseñará todo y os recordará todo lo que yo os he dicho". Y ahora les concede su paz. No es una paz cualquiera, sino la que él mismo experimenta y que nace de la confianza en el Padre, de la certeza de que no están solos, de la confianza en que nunca les faltará el apoyo y el consuelo de Dios. Es una herencia que solo los discípulos tienen y que deben testimoniar al mundo. Por eso les exhorta a no tener miedo, a no turbarse. Les repite las palabras que ya les había dicho: "Me voy y volveré a vosotros". Añade que incluso deberían alegrarse de que vaya al Padre. Porque estar a la "derecha del Padre" no significa alejarse de ellos y del mundo; al contrario, el Señor permanecerá más cerca de ellos, dondequiera que estén, y nunca dejará a nadie solo. Los discípulos se dispersarán por los caminos del mundo para comunicar el Evangelio, pero él les acompañará a todas partes, sosteniéndoles con su propia fuerza. La partida física de Jesús no es, pues, el resultado de una traición, como aquellas a las que estamos acostumbrados. ¡Cuántos lazos se rompen, cuántas separaciones se producen entre los hombres! La "partida" de Jesús hacia el Padre es el signo de un amor más grande, el del Hijo hacia el Padre del cielo: "El mundo debe saber que yo amo al Padre, y que como el Padre me ha mandado, así actúo yo". Es en el camino de esta obediencia a Dios donde los discípulos descubren la perpetuidad del amor.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
