Fiesta de Santa Catalina de Siena (+ 1380); trabajó por la paz, por la unidad de los cristianos y por los pobres. Llegir més
Fiesta de Santa Catalina de Siena (+ 1380); trabajó por la paz, por la unidad de los cristianos y por los pobres.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 14,21-26
El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell.
Judes, no l'Iscariot, li pregunta:
-Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
Jesús li respon:
-Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat.
"Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Evangelio contiene el amor mismo de Jesús. En efecto, este amor no es solo el motivo para cumplir los mandamientos, sino la sustancia misma de los mandamientos. Jesús afirma que el amor atrae también el corazón del Padre que está en los cielos y él mismo se manifestará a quien le ama. Esta es la experiencia espiritual que todo creyente está llamado a vivir. Uno de los doce, Judas Tadeo, le pide que se manifieste, y Jesús no responde directamente a su pregunta, sino que aprovecha la ocasión para aclarar lo que significa verle después de la resurrección. El amor impulsa a poner en práctica el Evangelio, y el discípulo se convierte en la morada de Jesús y del Padre: "Si alguno me ama, guardará mi palabra, y mi Padre le amará, y vendremos a él, y haremos morada en él". Si falta el amor, el Evangelio será una palabra muda y los hombres se encontrarán solos consigo mismos, lejos de Dios. Jesús advierte a los discípulos de este peligro y les promete el Paráclito. Será el Padre mismo quien lo derrame en sus corazones. El Espíritu les acompañará a lo largo de la historia, enseñándoles todo y recordándoles las palabras de Jesús, que son la preciosa herencia que debe transmitirse de generación en generación. A través de la acción del Espíritu que nos ayuda a comprender el Evangelio cada vez más profundamente, el Señor sigue estando presente en nuestras vidas.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
