Diumenge 23 i dilluns 24 de febrer, a Jakarta, es va celebrar un congrés de totes les comunitats de Sant’Egidio del sud-est asiàtic (Indonèsia, Filipines i Timor Oriental), que es van aplegar per primera vegada en ocasió de la visita d’Andrea Riccardi.
Va ser un moment de joia i de festa, com reflectien la rebuda dels nens, els cants i els balls quan va arribar, però també una ocasió per escoltar, reflexionar i debatre sobre el tema “Pregària, pobres i pau. Una profecia de misericòrdia i d’esperança”, que va fer que miressin junts el complex panorama de l’extens arxipèlag que abraça els tres països i que refermessin la seva vocació de viure junts amb persones de llengües i ètnies diferents.
“Vau néixer com a fills d’un món d’illes, però no esteu destinats a viure com illes”, va dir Andrea Riccardi, “perquè sou fills d’una comunitat que és mare d’una família en el món”.
Una família en què molts són joves: a Indonèsia el 40% de la població té menys de 25 anys; a les Filipines i Timor Oriental, el percentatge encara és més gran. En aquest món “s’ensenya als joves a pensar en ells mateixos i a centrar-se a competir. Perquè tot és competició: el treball, el diner i la vida social. La llei és: ‘Pensa en tu’, i això té conseqüències greus, com ara l’augment de l’aïllament social, dels suïcidis de joves i el sorgiment de grups violents, molt estesos sobretot a Timor Oriental.
En aquest context, les Comunitats tenen la missió de “crear ponts d’amistat per trencar la soledat amb les paraules i amb els gestos” i fer créixer l’amistat amb els pobres, perquè “qui ajuda un pobre canvia el món sencer”.
El primer dia del congrés va acabar amb la litúrgia, presidida pel bisbe de Padang, monsenyor Vitus Rubyanto. L’entusiasme dels cants i la pregària comuna van manifestar la joia de la crida a ser una gran família a l’Àsia.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
