Una delegació de la Comunitat ha anat a Bandung (Indonèsia) per visitar el lloc on el 1955 es va celebrar la Conferència Àsia-Àfrica que va aplegar per primer cop els líders de 29 països del que es va denominar el Tercer Món, i que tenien l’objectiu de crear una aliança per contrarestar la pobresa, donar suport a la independència dels països que encara eren sota domini colonial i imaginar un món multipolar i solidari.
Entre els impulsors hi havia Indonèsia, l’Índia i la República Popular Xinesa. Durant la conferència es van abordar els temes de la igualtat entre països, el suport als moviments d’alliberament del colonialisme, el rebuig dels conflictes i es va acabar amb la firma de la “Declaració per a la promoció de la pau al món i la cooperació” que es va passar a conèixer com la “Declaració de Bandung”.
Entre els deu punts que la formen hi ha el respecte dels drets humans, el reconeixement de la “igualtat entre les races i entre tots els països, grans i petits”, la resolució de les disputes internacionals amb mitjans pacífics i la promoció de la cooperació internacional.
Era el projecte d’un món unit i alhora multipolar, on cada poble pogués exercir el seu dret a existir i a desenvolupar-se. Un gran somni de pau i de justícia, que malauradament els anys següents només es va implementar parcialment, però que segueix sent l’expressió d’una tensió per crear una aliança de països i pobles que fins llavors no havien tingut veu a la història i treien el cap a l’escena mundial. Allà es van crear els fonaments del que, a principis dels anys 60, es va convertir en el Moviment dels països no alineats.
En el 70 aniversari d’aquella històrica conferència, la delegació de SantEgidio ha visitat el lloc on es va celebrar i el museu on se’n conserven els documents, perquè tot i que sembli que s’afebleixen les tensions unitives, no es perdi el record d’aquest somni de convivència i d’aliança entre els pobles. Com va escriure Andrea Riccardi en el missatge que va deixar en record de la visita: “Reconeixem que els valors de llibertat, independència i drets humans que es van afirmar aquí, tot i que després només es van aplicar en part, segueixen sent vàlids”.
 |
 |
