Dilluns 13 de novembre, en un dels teatres més suggeridors de Barcelona, La Paloma, la Comunitat de Sant’Egidio va presentar el llibre “Vull viure a casa”, de Montserrat Vilaseca (2023, Editorial Parcir en català) i “Quiero vivir en casa” (Plataforma Editorial en castellà), que va comptar amb la participació de més de 300 persones, entre les que hi havia ancians, joves i representants de les institucions i de la societat civil.
A l’inici de l’acte alguns ancians van expressar el seu desig de viure amb alegria i acompanyats a casa els últims anys de la seva vida i, adreçant-se a les noves generacions, també van manifestar el seu desig de pau. També hi havia joves de la Comunitat, que cada setmana acompanyen nombrosos infants en el seu itinerari educatiu a les Escoles de la Pau, i que aprenen a estimar els més ancians. Una d’ells, l’Anna Vida, va explicar el significat de la coberta del llibre, que va dibuixar ella mateixa bo i inspirant-se en la seva amistat amb la protagonista del llibre, la Remedios.
La presentació del llibre va ser una nova ocasió per donar veu als ancians i per demanar a les institucions que creïn un nou model d’atenció i cura per als ancians que els permeti quedar-se a casa. El desig de gran part dels ancians, de fet, no és altre que poder transcórrer els darrers anys de la seva vida als llocs on han viscut molts anys.
És una història que parla a tothom.
El llibre “Vull viure a casa” explica la història de la Remedios, una anciana que lluita per fer realitat el seu desig de viure a casa, malgrat les dificultats i els patiments. La història de la Remedios és una història que parla a tothom perquè expressa amb força el desig d’autonomia, de llibertat i de dignitat. El llibre ha rebut el reconeixement de diferents exponents del món de la cultura i de la política. L’escriptora Carme Riera va subratllar la importància de donar veu als ancians i de donar valor a la seva experiència. José Augusto García Navarro, president de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología, va dir que el llibre és una aportació important al debat sobre la cura i l’assistència als ancians. En darrer lloc, l’autora, Montserrat Vilaseca, de Sant’Egidio, va destacar que treballar perquè els ancians visquin a casa significa “estar en primera línia d’una revolució cultural i social, perquè la manera en què es tracti els ancians dona mostra del grau d’humanitat d’una societat”. L’acte va cloure’s amb la interpretació de la cançó “Una hora de temps” per part de la cantant Mone i amb les paraules del regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle.
