Ho diu amb llàgrimes als ulls la mare d'en Joao, un dels molts nens amb problemes visuals que, després d'un diagnòstic, van rebre ulleres gratuïtes a finals de setembre a la clínica oftalmològica del Centre DREAM de Matola.
És un centre molt ben equipat, amb equipament sofisticat. L'optometrista crea ulleres a mida. La clínica també està equipada amb lents i muntures que periòdicament subministren nombrosos donants italians.
La clínica, inaugurada el 2019, ha realitzat exàmens de la vista a més de 9.000 persones i ha fabricat centenars d'ulleres, que s'ofereixen gratuïtament a infants i joves en campanyes de detecció a les escoles de Matola. En el cas de Joao no va ser possible fabricar-los allà, ja que la graduació era molt alta i els vidres tenien característiques particulars, però sí que va ser possible fer-los important-los d'Itàlia, gràcies a una àmplia xarxa de suport iniciada fa alguns anys pel programa DREAM.
A més de realitzar controls rutinaris, mesurar la vista per detectar condicions de risc, identificar tractaments preventius adequats i fabricar ulleres, la clínica també està equipada amb una mena d'unitat mòbil que arriba a les escoles i també al Centre de Nutrició de Sant' Egidio per a realitzar controls de la vista.
La qualitat i l'excel·lència d'aquest servei de prevenció i tractament és una resposta concreta per tancar almenys lleugerament la gran bretxa que també existeix en aquest cas entre el nord i el sud del món. De fet, la prevenció i el diagnòstic oportú permeten vies ràpides de recuperació i en molts casos eviten la ceguesa.
Al món hi ha 2.200 milions de persones amb algun trastorn visual, baixa visió o ceguesa total. Al voltant de la meitat, mil milions, podrien haver salvat els ulls si haguessin rebut l'atenció necessària per corregir els seus defectes, des de la miopia fins al glaucoma i les cataractes. Així s'informa al primer informe de l'Organització Mundial de la Salut sobre la vista.
A les regions de l'Àfrica subsahariana hi ha taxes de ceguesa vuit vegades superiors a les registrades a totes les regions riques del món. “Als països d'ingressos mitjans i baixos, els problemes de visió no es tracten amb la deguda atenció. Qualsevol persona nascuda en un país pobre i amb mala visió de lluny, per exemple, té molt poques possibilitats de rebre un tractament que corregeixi el defecte. Les necessitats insatisfetes de les poblacions dels països de baixos ingressos són quatre vegades més grans que les dels habitants dels països rics”. [Informe de l'OMS]
