Haver de recordar la Xoà el Dia de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust no és una cosa ritual. El Dia de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust no és una cosa ritual perquè el record adquireix un gust diferent en els diferents moments històrics en què vivim.
En aquest període estem atents al que passa a Ucraïna, al drama d'aquest país, a aquesta terrible guerra provocada per l'agressió russa, i pensem i escoltem els noms dels llocs on va tenir lloc la Xoà, que va exterminar un milió i mig de jueus ucraïnesos. Recordem que la guerra és la mare de totes les infàmies i que la Xoà va ser concebuda i executada pels nazis i els seus col·laboradors, els col·laboradors dels diferents països precisament durant la guerra.
Es pot dir que són fets terribles però llunyans, però mentre la generació dels que van viure la Xoà està desapareixent, penso especialment en la meva generació: vaig néixer poc després de la guerra mundial, vaig conèixer moltes persones que l'havien viscuda, vaig conèixer testimonis, vaig conèixer persones justes que van acollir i defensar la vida dels jueus perseguits en una persecució sense sentit pels nazis.
Avui gairebé no queden testimonis d'aquells fets i nosaltres hem de donar testimoni del que va passar; no només la meva generació, més propera a la guerra, sinó totes les generacions. Hem de donar testimoni del gran horror que es va produir, perquè no es pot oblidar sinó que s'ha de recordar. Recordar-ho és un deure amb tots aquells que ja no hi són i que van perdre la vida d'aquella manera insensata. Però aquell dolor també és un avís per a l'època en què vivim, un avís sobre la fragilitat de les institucions. La fragilitat de dones i homes i la seducció del mal absolut és un recordatori perquè no tornarà a passar mai més.
Recordar, repetir, aprofundir, estudiar, descobrir nous fragments d'aquell drama sobre el qual els nazis volien fer silenci, crec que és el nostre deure.
No, el Dia de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust no és una cosa ritual, sinó que és una cosa fonamental que forma part de la nostra cultura cívica i que motiva els motius pels quals estem junts i ens projectem vers el futur.
Escolta la intervenció d'Andrea Riccardi al minut 33:25
L'any de la seva desena edició, dedicada al tema de la memòria de l'Holocaust, el Festival de la Comunicació celebra l'aniversari internacional del Dia de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. I ho fa amb el podcast especial i inèdit “El sentit de recordar: històries, veus, identitats”, que reuneix pensaments i reflexions d'algunes de les personalitats més significatives del panorama cultural italià.
Una gran iniciativa, única a Itàlia, en la qual participen amb contingut exclusiu moltes figures culturals que han estat amigues i convidades des de fa molt de temps del Festival de la Comunicació. Aldo Cazzullo, Pietrangelo Buttafuoco, Furio Colombo, Gherardo Colombo, Roberto Cotroneo, Paolo Crepets, Marcello Flores, Federico Fubini, Miguel Gotor, Cinzia Leone, Stefano Massini, Massimo Recalcati, Andrea Riccardi i Mirella Serri comparteixen, amb les seves veus, reflexions i testimonis sobre un tema que concerneix el nostre passat però que també contribueix a configurar el nostre present i el nostre futur. Amb aquesta barreja i contaminació de coneixement, característica peculiar de les iniciatives del Festival. Per a més informació, clica aquí
