Pregària per la festa de la comunitat 2022
Nehemies 8,1-12
Van fer festa aquell dia a Jerusalem, cap a mitjans del segle V aC., quan el poble “com un sol home” es va aplegar a la plaça davant de la Porta de les Aigües que conduïa al Temple. El Llibre de la Llei de Moisès, és a dir, la Paraula de Déu, va tornar a estar entre el poble, davant de l'assemblea “homes, dones i infants amb ús de raó”. Una gran festa, de tots, plena d'agraïment perquè el Llibre, que mai s'havia perdut, tornava a estar en presència de tot el poble. Havien passat el temps de l'exili i la seva corresponent dispersió, quan l'assemblea no es reunia. La Paraula existia però no era per a tothom, no es llegia ni es comentava a l'assemblea. Ja no estaven acostumats a escoltar-la junts, com a poble. Aquell dia va ser de gratitud i de meravella. Finalment s'aplegava el poble. La Paraula fa la unitat del poble. I d'aquella unitat en va sorgir una resposta comuna: Amén, Amén. És l'aclamació del poble que diu: és veritat! D'aquesta manera, reconeix aquesta paraula com a veritat per a la seva vida.
Fem festa avui a Santa Maria de Trastevere i en cadascuna de les nostres comunitats mentre celebrem l'aniversari del seu naixement, el 7 de febrer de 1968. Un dia d'hivern, una petita comunitat es va reunir amb l'Andrea per escoltar la Paraula del Senyor i la seva explicació: la paraula demanava passar de la soledat a l'amistat. I en aquella amistat hi havien de ser els pobres. Aquella paraula tocava el cor, o com deien els deixebles d'Emmaús, feia que el seu cor s'abrusés. Per la gràcia de l'Esperit Sant, aquella Paraula ja era per a tots nosaltres, no s'aturava en els límits d'una petita Comunitat, d'una petita realitat. “Al principi no tot estava clar... però tot estava en la Paraula del Senyor”, va escriure l'Andrea sobre els inicis de la Comunitat, i va afegir: “Sant'Egidio és avui més Sant'Egidio que ahir... la Comunitat està una mica més arrelada a la història i una mica més dins de la paraula de Déu”. Sí, perquè la Paraula va sortir de les fronteres i va tocar el cor d'un gran poble format per persones de diferents edats, orígens, descendències, cultures i tradicions. Aquella paraula ha fet de moltes persones, diferents i disperses, un sol poble aplegat “com un sol home”, com a Jerusalem.
Feia poc que havia acabat el Concili Vaticà II. La Paraula de Déu va tornar a estar en mans de la gent que ara podia experimentar la seva força perquè, com diu Gregori el Gran, “la paraula de Déu creix amb el que la llegeix. Entén més com més atenció posa al que llegeix. Si un no s'eleva, tampoc no s'eleva l'Escriptura. Al contrari, si l'home busca en la paraula de Déu allò que el fa viure bé i fa un pas amb el cor, la comprensió de les Escriptures també serà més gran”.
El llibre de Nehemies ens diu que els levites explicaven el significat de la Paraula i ajudaven a entendre la lectura. Els levites eren un grup de laics, no sacerdots, que comunicaven la Paraula de Déu a tothom. Què són les nostres Comunitats de Sant'Egidio avui, germans i germanes, si no això arreu del món? Levites, laics, que comuniquen la Paraula de Déu al poble i diuen: “No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força”.
La Paraula de Déu posa en nosaltres l'alegria del Senyor que ens dona força. Aquella força que ens falta quan estem sols, centrats en nosaltres mateixos, dispersos. La Paraula de Déu ens reuneix en un poble on ningú és exclòs, perquè la Paraula és per a tothom. La Paraula de Déu ens dona força perquè és una llum que il·lumina els nostres passos i ens guia per un bon camí. La Paraula de Déu ens diu que trobem Jesús en els pobres, en els que estan sols, en els que no tenen res per menjar ni per vestir-se, en els que estan a la presó, en els que estan malalts. És la garantia de la nostra amistat amb els pobres. La Paraula ens diu que el primer i més gran manament és el de l'amor i a nosaltres que no sabem estimar ens ensenya a estimar cada dia i d'aquesta manera la vida canvia.
Gregori el Gran també diu: “Estimant aprenen allò que ensenyant comuniquen”. La Paraula de Déu s'entén millor quan es comunica als altres amb passió. Sí, entenem millor la Paraula de Déu junts: “Moltes coses de l'Escriptura que no entenia només les vaig comprendre posant-me davant dels meus germans”.
Per això avui fem festa: des d'aquell 7 de febrer i en tots els temps i llocs on la Paraula de Déu ha ressonat amb els germans, encara que només n'hi hagi dos o tres, la Paraula s'ha entès i s'ha posat en pràctica. Sí, només posant-me davant dels meus germans entenc el que el Senyor em demana. En aquests anys, doncs, una cosa ens ha quedat clara: els germans i les germanes no són només els que conec o aquells amb els que acostumo a anar, sinó que ho són tots. Aquesta és la perspectiva d'aquest aniversari: tots germans.
Diu Nehemies: “Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i van compartir-ho tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entès el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts”. És el significat d'una festa plena d'alegria, en la qual tothom rep menjar. És la veritable festa que el Senyor vol: allà on s'entén la Paraula, hi ha una gran alegria i el pa es reparteix a tothom, sense excloure ningú. Aquesta és la festa de la nostra comunitat avui: alegria i gratitud per haver rebut i entès la Paraula de Déu en un poble i per haver après que són tots els nostres germans i germanes amb qui compartir el pa de l'amistat i el do.
Preguem avui, d'una manera especial, perquè la Comunitat estigui protegida de tot mal.
