Una de les moltes històries de renaixement d'ancians que han optat per fer cohousing, posant en comú els seus recursos, de vegades molt modestos.
Ho expliquem -agraïnt als blogs que ho han popularitzat- perquè representa un exemple de com és possible, fins i tot davant de la fragilitat, evitar l'hospitalització en estructures assistencials tancades, garantint l'assistència necessària, i seguint vivint una vida social intensa. I tot això sense renunciar al lloc propi, a l'afecte, als propis interessos. Les experiències de cohousing, de fet, a les quals Sant'Egidio està dedicant-hi molt d'esforç, representen una alternativa innovadora a la institucionalització i afavoreixen els recursos informals del territori (veïns, familiars, etc).
Ernesto Laura és un nom molt conegut per a tot aquell que n'entengui de cinema. Un "mestre": nascut el 1932, ocupà càrrecs importants fins als 80 anys, inclòs el de director de Festival de Cinema de Venècia durant dues edicions. I, fins el 2001, fou director del Centre Experimental de Cinematografia.
Una malaltia sobtada havia soscavat la seguretat i la possibilitat d'una vida independent. L'elecció del cohousing, en una estructura construïda per la Comunitat de Sant'Egidio, ha obert noves perspectives: "Ernesto viu en un context en el qual se sent lliure", explica Roberto de Sant'Egidio. En la seva nova llar ha organitzat un petit espai dedicat a llegir llibres i diaris, veure pel·lícules en companyia, estar en contacte amb el món de cinema".
Una experiència de vida i una cultura, la seva, que hauria acabat amagada rere un mur de separació i que avui, en canvi, es converteix per a ell, en una riquesa per a gastar i comunicar, i per a amics, voluntaris i joves, un "llibre de la vida "a qui acudir.
A LA PREMSA
- La nova vida d'un mestre del cinema: Ernesto Laura, de festivals a cohousing a Montesacro (IT) >>
- Montesacro, aquí hi ha el cohousing que retorna la dignitat a un grup d'ancians (IT) >>
