Espanya s'ha convertit en el sisè país del món que legalitza l'eutanàsia activa.
La Comunitat de Sant’Egidio expressa temor i preocupació per les conseqüències que aquesta legalització pot tenir a la vida del més dèbils: ancians, persones amb discapacitat, pobres o malalts.
L'eutanàsia és característica d'una societat utilitarista que prefereix planificar dramàtiques dreceres per no plantejar-se el problema de com ajudar els més fràgils.

Es planteja,  efectivament, la necessitat de superar l'última prova sense dolor, però encara es fa ben poc per no deixar ningú abandonat i desesperat. D'altra banda, més del 60% dels pacients segueixen morint amb dolor perquè les cures pal·liatives no s'han desenvolupat.
Estem vivint un moment en què caldria parlar i reflexionar sobre com protegir millor la vida, no sobre com  regular la mort.
La pandèmia ens presenta cada dia notícies de víctimes de covid-19: milers de famílies espanyoles han passat un dol.
Es tracta d'un drama que ha afectat de manera especial els ancians: n'han mort  més de 30.000 només a les residències espanyoles, molts per abandonament i impossibilitat d'accedir als tractaments necessaris.

La Comunitat de Sant’Egidio va llançar la crida "Sense ancians no hi ha futur" per subratllar el dret universal al tractament contra una "sanitat selectiva".
La desesperació i el sofriment dels ancians que han patit la pandèmia a primera línia criden a favor de la vida, són una petició de companyia i d'ajuda, expressen el desig de guarició i de futur.
Amb el treball diari de Sant'Egidio a favor dels ancians més sols, més pobres i més malalts, hem descobert que la vida es pot humanitzar fins i tot quan la malaltia, el dolor o la por a la mort fan que la vida sigui menys desitjable.

Creiem que aquest  és el moment de dir a aquelles persones ancianes que tenen la sensació que envelleixen soles i de manera inhumana que les volem embolcallar amb companyia, tendresa i amor, perquè necessiten més protecció, i no menys.
En aquest sentit, la Comunitat de Sant’Egidio proposa a tots els partits polítics espanyols que plantegin urgentment un canvi en el model de cura i atenció dels ancians que els permeti quedar-se a casa. Cal superar l'actual sistema que té per columna vertebral la institucionalització dels ancians per passar a un sistema que prevegi la cura dels ancians a domicili, amb una assistència que inclogui aspectes socials i sanitaris.
Ajudem els ancians i les persones més fràgils no a morir, sinó a viure.

FIRMA LA CRIDA