La Dora va celebrar el seu 95 aniversari en un pis tutelat municipal per a gent gran a la Barceloneta. Viu sola, però no ha patit la soledat.
Així ho va explicar al diari La Vanguardia. Llegeix l’article
“Sempre em fan sorpreses i aquesta m’ha encantat. Malgrat la desgràcia m’he sentit molt acompanyada”, ens diu la Dora per telèfon. “He fet 95 anys i gràcies a Déu no prenc cap medicament”, afegeix.
Els amics de la Dora són molt joves : una és l’Anna, de 15 anys, dels Joves per la Pau de Sant’Egidio.
Es coneixen des de fa un parell d’anys i fins i tot han estat plegades uns dies de vacances a Solsona, on ancians i joves van passar-hi uns dies de descans. Abans de l’epidèmia, ella i altres joves ja visitaven la Dora i altres ancians del Raval per passejar una estona, acompanyar-los al metge, organitzar alguna festa o dur-los a una pregària de la Comunitat. Ara els truquen per telèfon o whatsapp i els envien cartes. Altres voluntaris els porten menjar o medicines perquè no hagin de sortir.
Marta Poch, responsable del servei d’atenció als ancians a la Barceloneta, ens explica que aquesta iniciativa forma part del programa “Visca els ancians” que va posar en marxa Sant’Egidio a Barcelona el 1992. “Volem treure de l’aïllament aquells que estan sols”, tal com també fan amb l’ajuda a les persones sense sostre.
“Tots podem estar al costat dels ancians”, afirma Jaume Castro, responsable de Sant’Egidio Catalunya. “En algun moment de la pandèmia s’ha plantejat com si haguéssim de triar entre salvar un ancià o una persona sana. Hem fet un esforç per allargar la vida dels ancians i ara la menyspreem”. Castro creu que “la crisi ha posat de manifest que hi ha una altra epidèmia que és la soledat” i que “cal trobar alternatives a la institucionalització de les residències”.
