Sa Beatitud Anastasios Yannatoulatos, arquebisbe ortodox de Tirana i primat d’Albània, ha mort avui a Atenes a l’edat de 95 anys. La Comunitat de Sant’Egidio s’uneix al dolor i a la pregària de la seva Església i el recorda com un pastor bo, home de diàleg i de pau, un amic molt estimat.
L’amistat amb ell es remunta a principis dels anys 90, quan començava la seva missió a Albània, on va reconstruir l’Església ortodoxa amb les ruïnes humanes i materials del temps d’Enver Hoxha, i va seguir en molts anys de trobades i visites recíproques. Vam compartir la dedicació al diàleg ecumènic i interreligiós i va participar a les trobades internacionals de pregària per la pau en l’esperit d’Assís des del 1993, a Milà; el 2015 va acollir a Tirana la trobada “La pau sempre és possible”.
“El contrari de la pau no és la guerra, sinó l’egocentrisme, tant individual com ètnic o racial”, va dir en aquella ocasió en la seva intervenció a la inauguració. “L’egocentrisme mou les diferents formes de violència que provoquen la mort de la pau de diferents maneres. Aquest és el principi que inspira i proporciona eines per a grans i petits conflictes; i és el que afecta l’home i les comunitats amb un odi que no s’’acaba”.
La seva història personal passa per diferents mons , com recorda el llibre que el 2022, en ocasió dels seus 50 anys d’episcopat, van publicar Roberto Morozzo i Tommaso Opocher: “Anastasios d’Albània, un home amb moltes pàtries”. Des del Pireu, on havia nascut, i des de la seva joventut a Grècia, havia estat al servei de l’ortodòxia de moltes maneres, com la missió a l’Àfrica oriental. El 1991 va arribar finalment a Albània.
Estava justament orgullós de la resurrecció de l’ortodòxia al país, fruit de la seva fe, del seu carisma evangèlic, de la seva voluntat i de la seva abnegació missionera. Però no era nomes el refundador d’una Església local. Era una personalitat coneguda a nivell internacional i s’havia convertit en un punt de referència espiritual i moral per a tota l’ortodòxia gràcies als seus constants intents d’exhortar a tothom a la comunió i a la fraternitat, contra tota lògica política o ètnica. Deia que apirava a ser un oikumenos antropos, “és a dir, ser un home ecumènic, entès com un sinònim de deixeble de Crist, que tot ho abraça”.
Andrea Riccardi va escriure sobre ell: “Malgrat que la seva Església era petita, Anastasios és un gran personatge de l’Església contemporània perquè era un home de fe, inspirador d’un humanisme ortodox que pot fer una gran aportació a l’humanisme global”.
