La basílica de Santa Maria de Trastevere, on va néixer la tradició del dinar de Nadal amb els pobres, es va omplir de gent. (Mira la Galeria de fotos). Eren moltes persones, però en gran harmonia, l’harmonia de taules festives, somriures, abraçades i regals personalitzats. Una família en què es venç la soledat i, per tant, tothom és més ric. El dia de Nadal es va veure el món com hauria de ser sempre no només a Trastevere, sinó a tot Itàlia, amb la participació de més de 80.000 persones entre voluntaris i convidats, i 250.000 a tots els continents. Va ser un clar missatge de pau i solidaritat.
Persones sense llar, ancians, famílies necessitades i refugiats que s’han salvat amb els corredors humanitaris van seure a taula amb els que cada dia de l’any els ajuden i són els seus amics. Durant gairebé dues hores van parlar i van celebrar el Nadal amb el menú tradicional: lasanya, mandonguilles, llenties i panettone. “Aquesta taula venç la soledat i també és una proposta per a la nostra societat, perquè sigui més fraterna i acollidora”, va dir Andrea Riccardi, que va participar en el dinar. Tal com va comentar el president de Sant’Egidio, Marco Impagliazzo, “juntament amb les portes de la basílica, s’han obert també les portes de molts cors, de totes aquelles persones –inclosos molts joves– que avui s’ocupen dels necessitats”.
En acaba el dinar, en el moment d’acomiadar-se, el rector de Santa Maria de Trastevere, Marco Gnavi, va presentar alguns convidats. Com la Gemma, siriana, que va arribar a Roma amb els corredors humanitaris: “En aquest moment és important tenir esperança i pregar per la pau al món”. L’Antonino, de Sicília, que duu molts anys vivint a Roma: “Vaig viure al carrer, em van ajudar a trobar una casa i ara ajudo altres persones que ho necessiten”. I el petit Alí, que va arribar de Gaza amb la tieta, que amb un perfecte italià va dir, sense dubtar-ho: “M’agrada aquesta taula!”.
El dinar a la basílica va comptar amb la presència de l’alcalde de Roma: “Per a mi és un gran honor ser aquí. És un moment preciós, amb persones que necessiten sentir a prop la ciutat, una ciutat que no vol deixar enrere ningú, on tothom està millor, no només les persones que reben ajuda, sinó també les que ajuden”. “Junts –va comentar al final el pare Gnavi– hem viscut la realitat d’un poble sense fronteres, que recupera l’esperança i construeix un futur de pau”.
Tots els dinars de Sant’Egidio han estat possibles gràcies a l’ajuda gratuïta dels voluntaris i al número solidari 45586 (només des d'Itàlia, actiu fins al 29 de novembre). Els propers dies hi ha programades moltes iniciatives per a tot el període nadalenc, amb el repartiment de menjar i regals també a les presons, com a Roma (Rebibbia i Regina Coeli) el 26 de desembre.
Andrea Riccardi: “Aquesta taula també és una proposta per a la nostra societat”. 80.000 persones a Itàlia i 250.000 arreu del món van seure a taula per viure juntes la festa més bonica de l’any
