A l’església dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona es va beneir una icona dedicada als nous màrtirs i testimonis de la fe que hi ha hagut des del segle XX fins als nostres dies. La benedicció va tenir lloc durant la litúrgia eucarística del primer diumenge d’Advent, en un clima de gran joia per a tota la Comunitat de Sant’Egidio. L’ocasió es va enriquir amb l’anunci de l’autorització del papa Francesc a la promulgació del decret del Dicasteri de les Causes dels Sants, que obre el camí a la beatificació de Floribert Bwana Chui. La seva vida és un exemple de fe, honestedat, pregària i amor pels pobres, que va viure a la martiritzada regió del Kivu.
La icona narra la història del martiri que es va viure entre els segles XX i XXI, i dedica una atenció especial als màrtirs de la guerra civil espanyola. Floribert Bwana Chui, membre de la Comunitat de Sant’Egidio de Goma, està representat amb els seus trets distintius: les ulleres i la corbata, que en destaquen la imatge de jove fidel i compromès. Tal com va recordar Andrea Riccardi durant la meditació del dia en què es va reconèixer el martiri de Floribert, “L’amor pels pobres i els nens del carrer és el cor del martiri d’en Floribert”.
La pintura és obra de Renata Sciachì, que la va crear al taller d’iconografia de la Comunitat de Sant’Egidio de Roma. S’inspira en la icona dels nous màrtirs i dels testimonis de la fe del segle XX, que va pintar la mateixa artista, i que es conserva a l’església de Sant Bartomeu de l’Illa Tiberina, on hi ha el Memorial dels Nous Màrtirs. Aquestes obres iconogràfiques, que recorren les històries de testimoni de fe i de sacrifici dels últims cent anys, estan il·luminades per una reflexió teològica inspirada en el llibre de l’Apocalipsi.
La icona representa la visió que descriu el llibre de l’Apocalipsi de sant Joan: “Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans”. La història del segle XX no és la d’uns quants cristians heroics, sinó la d’un veritable martiri col·lectiu, com destaca Andrea Riccardi al seu llibre “El siglo de los mártires”.
