Al centre de Goma, enmig de cases provisionals de refugiats i el soroll llunyà del conflicte que fa mesos que envolta la vida de cada dia de la població, hi ha una escola que segueix funcionant. És l’escola dedicada a Floribert Bwana Chui, jove màrtir de la legalitat i de la justícia, assassinat perquè no va cedir a la corrupció a la República Democràtica del Congo. Avui és una escola que acull, educa i sosté, un punt ferm per a moltes famílies que hi troben molt més que una aula.
En una regió molt marcada per la guerra, on més de 370.000 nens corren el perill de ser enrolats per grups armats, aquesta escola és una de les poques que segueix oberta. Les xifres parlen d’una realitat alarmant: més de 2.500 escoles tancades entre el nord i el sud del Kivu, 1,4 milions d’alumnes expulsats del sistema educatiu i centres escolars sencers convertits en refugis per a desplaçats o ocupats per les milícies. En aquest context, mantenir una escola activa per a uns 1000 nens és una responsabilitat i també un signe d’esperança en el futur i en la pau.
“La solidaritat és la nostra resposta a la guerra”, diuen amb fermesa els responsables de la Comunitat de Sant’Egidio, que recorden el que, en condicions diferents però igualment dramàtiques, han decidit fer les Comunitats d’Ucraïna.
L’escola de Floribert no és només un lloc on s’aprèn. També és un espai de cohesió social, un punt de referència per al barri, sobretot per als que viuen en situacions de gran precarietat. El pou d’aigua potable, que funciona amb normalitat, abasteix cada dia moltes famílies. I els dies de repartiment d’aliments, l’escola es transforma en un centre d’ajuda per als ancians, que en l’actual situació de precarietat i de perill es queden sense recursos i corren el perill de ser oblidats.
Mentre el conflicte segueix amenaçant el present i el futur de milions de persones, aquesta escola demostra què significa estar al costat de la població civil. En un temps en què l’educació sol ser la primera víctima de la guerra, aquí se segueix construint, dia a dia, una alternativa. Així ho expliquen els 74 estudiants que estan preparant els exàmens estatals, una fita que representa un signe d’esperança en un futur de pau per al país.
El Ministeri d’Educació congolès ha denunciat públicament la destrucció del sistema escolar a les províncies orientals, amb escoles arrasades, ocupades i profanades. El preu més alt el paguen els nens, privats del seu dret a estudiar i de tenir una vida normal. En aquest panorama l’escola dedicada a Floribert, amb les seves portes obertes i el seu treball diari demostra que és possible estar al costat de la gent d’una altra manera. I que val la pena continuar.
