Des del passat 26 de gener el conflicte de la regió del Kivu (a la República Democràtica del Congo) ha experimentat una ràpida acceleració amb l’avanç dels rebels del grup M23, que han ocupat Goma. Després de dos dies d’enfrontaments, la ciutat ha passat a mans del grup armat, que hi ha instaurat una nova administració. Malauradament, la guerra ha provocat moltes víctimes. Es parla d’uns 3000 morts.
Diumenge 9 de febrer, la Comunitat de Sant’Egidio de Goma va aconseguir aplegar-se per fer una pregària d’acció de gràcies per l’aniversari de la Comunitat de Sant’Egidio, en comunió amb la Comunitat de Roma. L’ocasió va servir també per donar gràcies per la força que és la pregària comuna, que protegeix la vida en els moments difícils.
L’escola Floribert Bwana Chui, situada al camp de refugiats de Mugunga, va suspendre temporalment les classes. Ja els primers dies d’enfrontaments van caure algunes bombes a prop de l’escola i les mestres van decidir enviar a casa els nens. Ara la situació és més tranquil·la, però encara no s’han reprès les classes perquè esperen que hi hagi unes mínimes condicions de seguretat per a tothom. Per sort l’escola no ha estat escenari de combats i les aules i les instal·lacions estan en perfecte estat, gràcies al treball dels conserges i dels pares dels infants, que han protegit el centre de les incursions que han patit altres llocs de la ciutat.
En aquest clima d’incertesa i de violència els més pobres són especialment vulnerables. Actualment escassegen els aliments, falten medicaments i les persones ancianes ho passen especialment malament. Un dels episodis més tràgics ha estat la mort violenta de diverses dones a la presó de Muzenze, on la Comunitat havia organitzat el dinar de Nadal. Els nens del carrer també han patit i, per desgràcia, sis van morir a causa d’enfrontaments armats. Un dels problemes que hi ha és el gran nombre d’armes abandonades per les tropes governamentals i que ara estan en mans de grups espontanis i de bandes que sobretot cometen atracaments de nit.
Els violents enfrontaments de les últimes setmanes han agreujat i deteriorat la vida de la població, que ja duu anys de tensió i de violència a les espatlles. Hi ha més de 350.000 desplaçats, la situació humanitària s’ha deteriorat encara més i els hospitals de la ciutat estan plens de ferits. En aquest escenari la Comunitat segueix la seva activitat i aquests dies ha pogut posar fora de perill un grup de set nenes del carrer en una casa gestionada per l’associació Mama Sofia.
Goma és també la ciutat de Floribert, funcionari de la duana de la frontera amb Ruanda, que no va voler cedir a la corrupció i va ser assassinat per això. Deia que la Comunitat té un carisma preciós per a aquesta terra: “Fer que tots els pobles s’asseguin a la mateixa taula”. La seva història és un exemple d’esperança i de resistència. “S’havia rebel·lat a una de les regles no escrites del país, la idea resignada que diu: ‘no pensis que seràs tu, el que redreçarà el Congo’”, ha escrit Andrea Riccardi. El seu record és un missatge per als joves congolesos i africans, una força dèbil que resisteix al mal. El papa Francesc va reconèixer no fa gaire el seu martiri i Floribert serà beatificat.
Després de la presa de Goma els enfrontaments s’han estès al sud del Kivu i han arribat també a la ciutat de Bukavu. La Comunitat dona suport a totes les iniciatives de diàleg perquè callin les armes i les persones puguin tornar a viure juntes.
