La gran assemblea -més d'un miler de persones- de les comunitats d'Angoche, Moma i els nombrosos pobles de la província de Nampula
Angoche és una ciutat de la província de Nampula, situada a la costa, amb més de 100.000 habitants. Aquí, des de fa molts anys, hi ha una Comunitat de Sant'Egidio, així com en nombroses poblacions properes. Una altra presència important de Sant'Egidio en aquesta zona de Moçambic és a la ciutat de Moma, que compta amb més de 300.000 habitants i es troba aproximadament a 130 km d'Angoche. Aquestes realitats estan allunyades de Nampula (Moma està a més de 200 km) i amb serioses dificultats de transport terrestre pel mal estat de les carreteres.
Totes les comunitats presents a la zona es van reunir el diumenge 14 de juliol a la ciutat d'Angoche, a partir de Moma i els pobles propers. En un camp, sota unes tendes (que no arribaven a donar ombra a tothom) s'hi van aplegar més d'un miler de persones. L'alegria ha marcat aquesta trobada, així com l'agraïment per un moment tan significatiu de fraternitat i de compartir el compromís d'aquestes comunitats al servei dels més pobres, que viuen en la consciència que ningú és tan pobre que no pugui servir als altres.
Els pobles petits de Moçambic -i en particular els del nord del país- se senten oblidats per la societat moçambicana: els diaris no en parlen, no semblen representar res significatiu. Al contrari, aquesta realitat és molt important per a Sant'Egidio, present de manera generalitzada arreu del país i en aquestes zones. Les Comunitats de Sant'Egidio a les petites localitats de Moçambic són en realitat un referent, no només per a molts joves i pobres, sinó que són consultades pels administradors locals per temes socials, i esdevenen un vehicle de cultura i una finestra a la món.
La trobada amb els leprosos de Nacopa, districte de Namitòria
A la reunió d'Angoche també hi havia uns leprosos d'un poble construït per a leprosos no lluny de Namitoria, anomenat Nacopa. La seva història és molt particular. A l'època colonial, alguns missioners portuguesos van crear aquí un poble per als leprosos. El govern també els va recollir de zones molt llunyanes. Entre ells també hi havia nens. Molts no sabien el seu origen. Aquest poble va créixer, amb l'ajuda dels missioners, fins al dia de la independència de 1975. Quan el govern de Moçambic va expulsar els missioners portuguesos, els leprosos es van quedar sense ajuda, sobrevivint durant dècades sense recursos i sovint sense poder treballar.
L'any 2010 Sant'Egidio va entrar en contacte amb aquest poble, i va començar una amistat que encara perdura. Les cases on vivien estaven molt deteriorades, mancaven completament de manteniment, i les condicions de vida eren terribles. Molts dels leprosos encara vius hi havien arribat de nens, i no sabien d'on venien, i per tant qui eren. Progressivament Sant'Egidio va funcionar tant amb ajuts d'emergència (matalassos, menjar, roba) com amb la reforma i en alguns casos la reconstrucció dels seus habitatges, permetent el renaixement d'aquest poble, ara ple de vida.
La reconstrucció d'habitatges i altres ajuts es pot llegir en una noticia del 18/7/2013.
Amb motiu de la gran assemblea celebrada a Angoche, un grup de leprosos va venir a agrair personalment a Andrea Riccardi, que els ha seguit durant tots aquests anys, l'ajuda rebuda. Van lliurar una carta en què recordaven com, després de dècades d'abandonament p¡r part de tothom, l'amistat de Sant'Egidio va ser per a ells l'instrument d'un autèntic retorn a la vida.
MIRA IL VIDEO
