Alguns, mig en broma, l'anomenen el "resort" del camp de Pournara, amb el club infantil, el restaurant, la piscina (inflable) i els cursos d'anglès gratuïts, però a la litúrgia del diumenge que es va celebrar el 6 d'agost amb uns cent refugiats del camp, les tres tendes en què la Comunitat acull els refugiats cada tarda van trobar el seu significat més profund en l'Evangeli de la Transfiguració:
• La tenda del Restaurant de l'Amistat perquè tots tenen dret al pa, a l'aliment
• La tenda de l'Escola de la pau per als infants.
• La tenda de l'escola d'anglès perquè tots hem d'aprendre, perquè la paraula ajudi a tothom a dialogar.
Per aquestes tres tendes passen cada dia unes 500 persones. L'escola d'anglès té uns 50 estudiants: és la llengua de supervivència, la llengua que els ajudarà a trobar un lloc a Europa.
L'escola de la pau i l'espai de jocs infantis atrauen molt. Els infants van a la porta a les 5 del matí, puntualíssims, amb roba de recanvi, per apuntar-se a la cua per banyar-se a la piscina inflable, amb pilotes de colors, tot un "luxe".
La tenda del restaurant dona un bon menjar i postres per acabar, i escolta les històries de tots els comensals. Cap a les 17.00h comença a bufar un suau vent que alleuja la calor i el cansament de la vida al camp i fa venir ganes de quedar-se una mica més, fins que tanquen les portes del camp. Pournara, efectivament, és un camp tancat del qual les famílies no poden sortir sense identificar-se.
A les tendes de l'Amistat tots recuperen la seva dignitat: "Jo no soc només un refugiat, sinó abans que res, una persona" que pot ajudar els altres a viure millor. Alguns joves del Camerun, del Congo, de Síria, de Pakistan i de l'Afganistan s'han afegit als voluntaris de Sant'Egidio per servir les taules, per acompanyar els infants. Alguns ja són de la família, des de l'any passat ja són "voluntaris de Sant'Egidio" a tots els efectes. Encara esperen el resultat de la seva sol·licitud d'asil, però venen dels pobles de Xipre per ajudar al camp. Cada dia, al capvespre, canten i ballen... Costa marxar!
A Larnaca, Nicòsia i Pafos hi ha molts centres d'acollida per a menors no acompanyats. Més de 1000 menors estan allotjats a centres de Xipre, però encara n'hi ha molts que esperen en caps de refugiats per manca d'espai.
Cadascun dels infants prova de sol·licitar una reagrupació amb algun parent que té a Europa, però en la majoria dels casos la rebutgen per manca de documents o perquè els parent no són prou propers. Quan reben la notícia de la denegació es desesperen.
Amb aquests joves, els voluntaris de la Comunitat organitzen excursions a la platja, "olimpíades", àpats i visites.
El museu etnogràfica de Nicòsia ha estat un descobriment. Què és un museu? Ho han descobert visitant les sales que repassen la història de l'illa i fent-se fotos amb els maniquins amb roba d'època. Volen entendre i saber. Uns trenta joves dels centres d'acollida de Nicòsia acudeixen cada dia a l'escola d'anglès de l'Institut Sant Josep de Nicòsia i demanen que els posin deures per fer a casa.
Enguany hi ha moltes joves de Somàlia que participen en les activitats amb gran entusiasme. Parlar, per a elles, que van marxar quan encara eren massa petites, és el que més necessiten. En els seus perfils de WhatsApp es veu la gran nostàlgia que tenen de casa seva i de la seva família: "Mum I miss you".
