Evitar les morts a les aigües de la Mediterrània i també els perills i el llarg calvari de la ruta balcànica: els corredors humanitaris són actualment l'única alternativa per sortir del seu país de forma segura que tenen els que fugen de la guerra, la violència o la carestia.
Maria Quinto, coordinadora de Sant'Egidio dels corredors humanitaris al Líban, ens explica les difícils condicions en què viuen milions de persones als camps de refugiats de l'Estat, un país devastat per anys de crisi econòmica i social. Allà, en un dels campaments de la perifèria sud de Beirut, hi viu des de fa 11 anys en condicions d'absoluta pobresa el Hassan y la seva família.
La seva història comença a Itàlia: fa uns mesos la seva germana es va posar en contacte amb la Comunitat de Sant'Egidio per comunicar les condicions d'extrema privació econòmica i social en què vivien els seus parents en un dels camps de la capital libanesa. Després dels oportuns controls, finalment es va aprovar la sol·licitud de la dona d'acollir el seu germà, l'esposa d'aquest i els fills, a prop d'allà on viu, a la província italiana de Varese.
S'haurien d'haver reunit a Itàlia, però al març va morir en el recent terratrèmol de Turquia, on era visitant la seva filla.
Malauradament, no van poder-se trobar, però el Hassan i la seva família ara són a Itàlia amb total seguretat, acollits pel cunyat i pels dos nebots: és l'herència d'una dona que va voler salvar el seu germà.
Des del 2016 han arribat a Itàlia unes 6100 persones amb els corredors humanitaris, i algunes més han arribat a França, Bèlgica, Andorra i San Marino. És un model pel qual hauria d'apostar la Unió Europea, perquè és una via que permet que les persones surtin del lloc en què s'estan de manera segura i s'integrin en els països de destí. Caldria augmentar les quotes i afavorir la regularitat de l'entrada, promovent també el patrocini, és a dir, que parents, associacions o persones de bona voluntat puguin patrocinar l'entrada regular dels sol·licitants d'asil o dels refugiats.
