Des que es van crear el 2015, els corredors humanitaris han permès que milers de refugiats arribin de manera segura. Tots ells han tingut un seguiment en el seu procés d’integració i se’ls ha ofert, sobretot als joves, una nova perspectiva de futur.
La idea dels corredors humanitaris va néixer després del naufragi de Lampedusa del 3 d’octubre de 2013, quan van morir 368 persones i en van desaparèixer 20 més. Aquella tragèdia va fer veure la necessitat de trobar vies alternatives, segures i legals per a la immigració, alternatives als traficants de persones, al viatge pel desert i a les pasteres. Gràcies, entre altres, al treball d’alguns juristes experts en dret europeu i d’immigració, es va crear el projecte pilot dels corredors humanitaris, fruit d’un protocol d’acord entre la Comunitat de Sant’Egidio, la Federació d’Esglésies Evangèliques d’Itàlia, la Taula Valdesa, la CEi-Càritas i el govern italià, totalment autofinançat. El llibre de Roberto Morozzo della Rocca, “Corridoi umanitari. Una risposta a una crisi planetaria” (ed. San Paolo) descriu exhaustivament el naixement dels corredors humanitaris. Des del febrer de 2016 fins avui han arribat 7831 persones, entre les que hi ha sirians que fugen de la guerra, refugiats de la banya d’Àfrica, de Grècia, de l’Afganistan i de Gaza. A més d’Itàlia, també França, Bèlgica i Andorra han acollit grups de refugiats. Més informació.
Quan arriben a Itàlia, els refugiats són allotjats en centres o en cases, aprenen italià, els infants són matriculats a l’escola i se’ls ajuda a trobar feina. Es fa un seguiment pas a pas dels refugiats per ajudar-los en el seu camí d’integració.
La seva arribada i la seva integració són un “gest de pau”, tal com va declarar el President de la Comunitat Marco Impagliazzo a l’arribada d’alguns refugiats provinents del Líban, una integració positiva que enriqueix Itàlia. L’enriqueix especialment de joves, que fugen de la guerra i de la pobresa buscant un futur millor, i que sense una alternativa segura com la dels corredors humanitaris, acabarien en mans de traficants de persones o de grups terroristes. Itàlia i Europa els asseguren un futur, i els joves refugiats donen a la societat els seus coneixements i les seves energies.
Si s’ofereix als joves refugiats una via segura per al seu futur, als joves italians se’ls ensenya una proposta nova per mirar el fenomen de la migració. A cada arribada d’un grup de refugiats amb els corredors humanitaris hi ha un grup de joves de la Comunitat que juga amb els infants, els donen de menjar i flors, i que escolten les seves històries, entrant així en contacte directe amb els efectes de la guerra. Entre els joves que arriben i els joves que acullen s’estableix una estreta relació d’amistat que afavoreix el procés d’integració, i que contribueix a crear un sentiment de germandat universal.
