Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant'Egidio, un dels impulsors de la manifestació per la pau a Roma: s'esperava aquesta allau de manifestants?
“No m'imaginava que hi hagués tanta gent, era una imatge preciosa: tot i que la plaça ja estava plena, seguia arribant gent. Eren sindicats, associacions, el món catòlic, i també molts joves i ancians. Un poble per la pau que també ha tret al carrer l'angoixa que s'ha anat gestant durant 8 mesos per Ucraïna i l'agressió russa”.
Les raons de la manifestació són les del pacifisme “sense sis ni peròs”?
“En les últimes dècades, la guerra s'ha rehabilitat com a companya en la història de la humanitat. La paraula pau s'ha arxivat o s'ha convertit en sinònim de debilitat. Tornem a posar la pau de manera coral al capdamunt de l'agenda política. Hi pot haver polítiques diferents, però la pau és el fi de totes. Estem en un marc global, global, no irènic, sinó conflictiu, en el qual les guerres comencen i no acaben. Això és el que ha passat a Síria”.
També és el que pot passar a Ucraïna?
“Sí, perquè Síria era un laboratori del que passa a Ucraïna, de la brutalitat russa a la guerra. La manifestació pacifista no ha estat una manifestació neutral. No sé què tenien al cap els 100.000 manifestants, però tots tenien al cor una pau justa per a Ucraïna”.
Vostè ha triat la manifestació a Roma. Què en pensa de la de Milà, en què s'acusava la manifestació de l'arc iris de Roma de ser filoputiniana i equidistant amb l'agressor (Putin) i amb l'atacat (el poble ucraïnès)?
“La manifestació de Roma no ha estat política, sinó popular. No ha estat un punt final, sinó un principi. Ningú pot utilitzar políticament aquesta manifestació per a polèmiques de curt abast. Conec la guerra. L'he vista a Moçambic, al Líban, a molts països africans: no s'hi juga, amb la guerra, no la podem utilitzar per a les nostres polèmiques italianes”.
I vostè no és equidistant?
“Crec que sempre he estat molt a prop d'Ucraïna, des dels moviments independentistes dels anys vuitanta. No hi ha equidistància, sinó una gran passió per aquelles persones que han hagut de marxar del seu país, per les dones que salven els seus fills i pels homes que resisteixen. Filoputinisme? On el veu? Demanem que els russos que fugen perquè no volen lluitar siguin acollits a Europa. No som neutrals, sinó que estem a favor de la pau”.
Itàlia ha de refinançar l'enviament d'armes a Kíiv?
“L'autodefensa d'Ucraïna és un valor, però Ucraïna necessita més diplomàcia. En aquesta situació, la diplomàcia pateix nanisme i els principals actors europeus i mundials mostren passivitat diplomàtica. Els Estats Units, la Xina i la comunitat internacional han d'intervenir”.
En el discurs que ha pronunciat des de l'escenari, ha citat el papa Bergoglio. Aquest és el camí?
“Sí, el papa Francesc demana al president de la Federació Russa que tregui el seu poble de l'espiral de la guerra, i al president d'Ucraïna que estigui obert a propostes de pau serioses. L'opinió pública europea se sent desorientada i impotent. Ha de recuperar la seva centralitat fent sentir la seva veu i inspirant polítiques que acabin la guerra d'una manera justa”.
[ Giovanna Casadio]
[Traducció de la redacció]
