Entre els refugiats de l'illa de Xipre, molts són nens sols, d'entre 15 i 17 anys, que van marxar quan encara eren més joves de l'Afganistan, Somàlia o altres països marcats per guerres o règims violents. Deixen enrere històries difícils i doloroses: alguns han perdut els pares, a altres les seves pròpies famílies els van enviar lluny per salvar-los de la violència que afecta els seus països.
Hi ha més de 750 menors no acompanyats a tota l'illa (vegeu les dades oficials), allotjats en diferents instal·lacions: uns 200 es troben al camp de refugiats de Pournara, en una zona anomenada “Zona Segura”, és a dir, una zona protegida, exclusivament per a ells. Altres estan en centres d'acollida de Nicòsia o en hotels habilitats per a l'ocasió a les ciutats de Pafos i Larnaka.
Han estat els destinataris de moltes de les activitats d'estiu de solidaritat amb els migrants a Xipre: Escola d'idiomes, a Nicòsia i Pournara, on alguns d'ells s'han unit als voluntaris per ajudar a servir les taules a la Tenda de l'Amistat o per ajudar els més petits de l'Escola de la Pau; excursions culturals i lúdiques amb els infants dels centres d'acollida de Larnaca i Pafos.
Sovint considerats “difícils”, són joves que necessiten recuperar la infància que van perdre en els llargs viatges que van fer o per l'horror de la guerra i la persecució que van descobrir de molt joves. Sorprèn la gran solitud que viuen. L'eufòria de viatjar i descobrir coses noves aviat va ser substituïda per la preocupació pel futur, per la sensació d'estar sols i tenir pocs recursos. Alguns d'ells esperen ser traslladats a altres països europeus on puguin reunir-se amb les seves famílies, però d'altres no tenen aquesta possibilitat i esperen arribar a la majoria d'edat a l'illa sense gaires esperances.
Amb els amics de Sant'Egidio d'arreu d'Europa que aquest estiu han anat fent torns a Xipre, aquests joves han pogut respirar un aire nou, que ha trencat la monotonia dels dies que eren sempre iguals. Gràcies també a la col·laboració dels operadors del Ministeri de Benestar Social xipriota que els acullen en centres d'acollida, gairebé tots han pogut participar. En el dia a dia hem començat a conèixer-nos, a escoltar les seves històries i a consolar els seus patiments. Estant junts, els joves han pogut expressar totes les seves ganes de viure i han trobat amics als quals han pogut confiar els seus somnis.
