La Comunitat de Sant’Egidio juntament amb algunes organitzacions que estan quotidianament al costat de les persones que viuen al carrer (la Fundació Sant Joan de Déu, Fundació Arrels, Càrites Catalunya i Fundació Assís) han proposat una llei per regular les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de portar a terme per garantir els drets de les persones “sense llar”. La llei, que han aprovat tots els partits, es presenta avui al Parlament català.
La proposició de llei preveu mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, i vol omplir un buit legal: la manca d’atenció de les institucions a la vida i els drets dels que són “invisibles”.
Constitueix el marc general, però alhora mostra solucions concretes, per afrontar la situació de qui viu al carrer. La llei ha estat possible gràcies a una sinèrgia reeixida entre la societat civil, institucions i el món acadèmic.
El resultat és un cos normatiu rigorós i integral, format per 49 articles i 21 disposicions entre addicionals i finals, valorat i elogiat pels experts. És una llei pionera en el context legislatiu europeu i pot constituir un nou fonament en la vertebració de l’estat del benestar.
A través del dret, es vol assegurar la dignitat i la humanitat de les persones sense llar.
La llei introdueix el concepte “d’espai residencial digne” com un mínim comú denominador per assegurar a tots els ciutadans unes prestacions que assegurin un “sostre” i una vida digne i sostenible. Sense ser una llei d’habitatge, posa els instruments que han de fer possible els mitjans per arribar a un habitatge.
Alhora, la llei vetlla per algunes necessitats bàsiques de les persones que viuen al carrer, que passen la nit en recursos nocturns o viuen en equipaments específics per persones sense llar, garanteix l’accés al sistema públic de serveis socials i a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a les prestacions socials. Assegura l’empadronament, i altres serveis menors però fonamentals, com son disposar d’un títol de transport i utilitzar els serveis de consigna, bugaderia i dutxa. Es preveu també, entre altres, assegurar el dret als serveis funeraris, el dret a l’espai públic i es prohibeix explícitament que les ordenances tipifiquin com infracció administrativa la pràctica de la mendicitat.
En definitiva, la llei recull els drets del sense sostre i posa els instruments encaminats a mitigar les dificultats d’aquestes persones. De ser aprovada, en 5 anys calculem que arribaria a 18.000 persones. És una llei necessària i decisiva per a les persones sense llar, però també per a tothom. És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar de tots.
