A Colòmbia, la Comunitat segueix de prop la difícil situació de centenars d'indígenes desplaçats de les seves terres i obligats a viure als carrers, principalment en algunes places centrals de Bogotà. És una població pobra, que s'ha vist obligada a abandonar els seus territoris a les zones rurals, empesa per la crisi provocada per la pandèmia i per l'augment de la violència entre grups armats.
La Comunitat va començar a interessar-se per ells durant el confinament - i va continuar després -, forjant llaços d'amistat amb les famílies, oferint als seus fills i filles l'Escola de la Pau i oferint cursos d'alfabetització per als pares i mares.
Des de fa uns mesos, gràcies a la col·laboració amb institucions públiques, s'ha trobat allotjament temporal en algunes estructures per a albergar les famílies, però recentment els han desallotjat a causa de la suspensió dels subsidis públics per a la distribució i alimentació a persones amb necessitat. Aquest fet ha provocat que la gent tornés als carrers: ara es troben en una situació de gran vulnerabilitat, especialment infants i ancians, a causa del fred hivernal.
Davant d'aquesta tragèdia, Sant'Egidio ha llançat una crida a la ciutat per cridar l'atenció sobre aquesta situació: aturar els desallotjaments i buscar solucions basades en el diàleg i no en la força. Molts han respòs a la crida i juntament amb algunes realitats eclesials, escoles i universitats, s'ha creat una xarxa de solidaritat per donar una resposta immediata a la necessitat d'aliments, refugi i medicines.
A Bogotà, on les conseqüències de la pandèmia agreugen les condicions de necessitat, la Comunitat renova el seu compromís de treballar juntament amb d'altres actors de la societat colombiana per trobar respostes que tornin la dignitat i el futur als pobles indígenes, víctimes de la violència i la indiferència des de fa molt de temps.
A continuació, el text de la crida (cast):
