Un arc de Sant Martí de la pau emergeix de l'Eur a Roma: és el món nou i postpandèmic que els líders de totes les religions, reunits en la trobada interreligiosa "Pobles Germans, Terra Futura", estan cridats a construir. Aquesta és, de fet, la invitació de Marco Impagliazzo, president de la Comunitat de Sant'Egidio. L'acompanyava Bartomeu I, patriarca ecumènic de Constantinoble, per a qui la Covid-19 "ha fet més evident la pertinença a l'única família humana de tots els pobles de la Terra". Per tant, els líders polítics, els líders religiosos i tota la humanitat han d'aprofitar l'oportunitat que brinda aquest moment de canvi per "construir el futur sobre la roca i no sobre la sorra", va dir Justin Welby, arquebisbe de Canterbury i primat de l'Església d'Anglaterra. La tolerància és el futur, va argumentar Nahyan bin Mubarak Al Nahyan, titular del primer i únic Ministeri de Tolerància i Convivència a tot el món, als Emirats Àrabs Units. "Estem compromesos a treballar amb totes les persones i totes les nacions per garantir el respecte i la compassió genuïns per la dignitat de cada ésser humà i per preservar els drets humans fonamentals per a tothom".
"La paraula clau per entendre com hem de construir el demà és 'junts'. Una paraula que no només expressa una invitació a compartir, sinó que es refereix a l'aliança amb les generacions futures": així es va expressar Luciana Lamorgese, ministra de l'Interior a Itàlia, que també va recordar l'experiència dels corredors humanitaris i la col·laboració amb la Comunitat de Sant'Egidio.
En la clausura de l'assamblea d'obertura, Marco Impagliazzo, saludant les delegacions de les diferents religions del món, va dir: "El que hem escoltat de la gran saviesa de les diferents tradicions religioses, com ens indica Bartomeu I, és que" només junts és possible un nou inici". Estem molt d'acord amb aquestes paraules, perquè tots hem viscut aquesta nova i dolorosa experiència global, que, tal i com ens recorda el rabí Pinchas, no ens ha enderrocat, no ha acabat amb el món. Hi ha un gran recorregut davant nostre si repensem el món amb nous criteris i nous camins, si repensem el món com una comunitat. Una comunitat que mostra cada dia la necessitat d'estar junts, sobretot a partir del sofriment de tantes persones que són descartades, invisibles, marginades en el nostre món. La pertinença comuna que avui s'ha manifestat en tota la seva grandesa i novetat, per la gran alegria d'haver-nos trobat en persona".
