Edith Bruck, escriptora supervivent de la Xoà, explicava ara fa un mes als estudiants connectats per web els indescriptibles patiments que van infligir als jueus durant la II Guerra Mundial i, especialment, els dies durs que va passar als "barracons" del camp d'extermini d'Auschwitz, juntament amb altres centenars de presoneres. Explica la força d'aquelles dones, que avui volem recordar en ocasió del 8 de març (minut 32:30).
A la trobada "El pa perdut" impulsada per la Comunitat i pels Joves per la Pau (8 de febrer de 2021), Edith explica la decisió, fins i tot en els moments més difícils, de no odiar ningú. De fet, ella parla del dolor moral que sent pel mal que van fer els homes, en la voràgine nazi. Als joves els diu que no perdin el "pa" de la memòria, de vigilar per no permetre que els nacionalismes, l'antisemitisme i el racisme s'estenguin per Europa. Descriu aquestes amenaces com un núvol negre que cal escrutar per reaccionar. Cal repudiar l'odi, la guerra i les armes. El camí, més aviat, és "ajudar, socórrer el proïsme, així es fa la pau".
Edith Bruck (Tiszabercel, 3 de maig de 1932), escriptora, directora i supervivent de l'Holocaust, va néixer a Hongria, i fa molts anys que viu a Itàlia. Quan tenia tretze anys va ser deportada a Auschwitz i després a altres camps d'extermini. Va perdre la mare, el pare, un germà i altres parents.
La seva producció literària autobiogràfica narra no només el patiment que va viure als camps d'extermini, sinó també els anys després de l'alliberament de Bergen-Belsen l'abril de 1945, juntament amb la seva germana. En el seu darrer llibre, El pa perdut, que dona títol a la trobada, Edith Bruck explica com va buscar una nova vida després de la guerra, en una Europa que encara no s'havia alliberat de l'antisemitisme.
