A nivell global, la majoria de refugiats estan en camps de refugiats de països en vies de desenvolupament i Malawi, un dels països més pobres del món, no n'és una excepció.
La vida al camp de refugiats de Dzaleka: un temps suspès
A pocs quilòmetres de la capital, Lilongwe, hi ha el camp de refugiats de Dzaleka, gestionat per l'ACNUR. Es va obrir fa 20 anys per a acollir els exiliats que provocava el conflicte de Moçambic.
Després de la pau de Moçambic, que es va firmar a Roma el 1992, va seguir acollint refugiats provinents de Burundi, Uganda, Rwanda, Eritrea i Etiòpia. En els darrers anys ha augmentat el nombre de persones que fugen de la República Democràtica del Congo i arriben a Dzaleka.
El nombre de refugiats ha augmentat de manera exponencial, fins arribar a la increïble xifra de 47.000 persones que viuen en un espai pensat per a 10.000.
La vida al camp és un temps suspès, no se'n pot sortir sense motiu vàlid i cal una autorització escrita. La gent hi viu al dia amb l'esperança d'obtenir un "golden ticket": poder optar al reasentament amb l'oportunitat de començar una nova vida en un altre país (Canadà, Estats Units o Austràlia). Una espera que pot durar molts anys.
Amb la difusió del Covid-19 la situació és més crítica encara, si això és possible. Al camp és quasi impossible mantenir les distàncies de seguretat i aplicar les mesures necessàries de precaució. Fins ara s'han confirmat 4 casos positius.
L'ACNUR, com a resposta als perills de la pandèmia, està valorant la possibilitat de traslladar part dels refugiats a un nou camp per provar de descongestionar la densitat de l'actual.
La Comunitat de Sant'Egidio i els refugiats de Dzaleka
A Dzaleka la Comunitat de Sant’Egidio està formada per un grup de joves provinents de zones geogràfiques diferents i que havien conegut Sant'Egidio als seus països.
Es van conèixer al camp i van sentir el desig de seguir reunint-se per pregar i ajudar els pobres: els infants amb l'Escola de la Pau, els ancians que reben visites i ajuda per reconstruir casa seva i les persones amb discapacitat.
El Centre DREAM de Mtengo wa Ntengho, per al tractament del VIH i de les malalties no transmissibles, està a pocs quilòmetres de distància del camp.
Des de principis de març de 2020 DREMA és una punta de llança en la lluita contra l'epidèmia a través de l'educació sanitària i la difusió d'informació per prevenir la difusió del virus. Al centre DREAM hi ha un equip d'activistes i voluntaris per produir mascaretes i el primer lot produït es va entregar a persones del camp perquè poguessin posar en pràctica immediatament les principals mesures de prevenció.
Juntament amb les mascaretes, es va entregar tela, i així, també al camp de Dzaleka ha començat la producció i distribució de mascaretes, especialment entre els ancians.
Es tracta d'un gest petit i senzill que ha despertat admiració i agraïment perquè demostra que no els oblidem.
