L. es posa bé el coll de la jaqueta de les ocasions especials i per estar més tranquil·la agafa M. de la mà. Juntes passen per la porta de la nova casa i la tensió es transforma en un somriure de sorpresa. "Kam shpetuar", diu: "estic salvada". L. i M. són dues de les vuit dones que, des del dissabte 2 de novembre, viuen a la nova casa família per a persones malaltes de Kavajë, a Albània, que ha construït la Comunitat de Sant’Egidio i el Ministeri de Sanitat albanès, en virtut d'un acord signat el passat mes de març.
Els residents provenen de l'hospital psiquiàtric Sakik Dinçi d'Elbasan, el manicomi més gran dels Balcans, on hi ha més de tres-cents pacients que en molts casos viuen en condicions d'abandonament i de gran soledat. L. té setanta-cinc anys i no té parents. Des que va néixer va viure en un orfenat i en arribar a la majoria d'edat, al manicomi. És la primera vegada que, d'adulta, entra en una casa que és realment "seva". Així, juntament amb les altres dones torna a fer aquells gestos del dia a dia: cuinar, parar taula, anar a comprar o gaudir d'una llarga dutxa calenta.
Després de les "Cases vermelles" de Tirana, la de Kavajë és la tercera casa de Sant'Egidio per donar una casa i dignitat a dones i homes tancats en hospitals psiquiàtrics. Són el fruit de l'amistat fidel, de molts anys amb els malalts psiquiàtrics, en què hi ha hagut visites, festes de Nadal, tallers a l'estiu i actes solidaris. Però també és el primer pas d'un camí per acompanyar l'Albània en l'itinerari que va començar per deixar enrere les institucions de contenció dels malalts psiquiàtrics.
