Segons l’Informe del Consell d’Europa publicat el gener de 2024, Albània és un dels països d’Europa amb un percentatge més alt de persones en règim de “detenció”: es parla de 5.300 persones en un país de 2.500.000 habitants, que, d’altra banda, perd població constantment a causa de l’emigració dels joves i de les famílies.
Més del 60% d’aquestes persones tenen menys de 40 anys i el nombre de les que estan institucionalitzades amb patologies psiquiàtriques ha augmentat en un 106% entre 2017 i 2021.
Per això Sant’Egidio ha centrat la seva atenció especialment en les persones recloses en alguns centres psiquiàtrics: als hospitals psiquiàtrics d’Elbasan i Valona i a les seccions psiquiàtriques dels nosocomis generals. Es tracta de 620 malalts dels quals la Comunitat s’ocupa des de fa anys: a Elbasan, a l’hospital Sadiq Dinci, que amb els seus 320 pacients és el “manicomi” més gran dels Balcans; a Tirana i Kavaje, a les “cases vermelles”, les boniques cases família per a malalts psiquiàtrics iniciativa de la Comunitat. Ells han rebut les activitats de l’estiu de solidaritat a Albània que enguany duen a terme persones de diverses comunitats italianes (Roma, Gènova, Novara, Livorno i Nàpols) i algunes desenes de Joves per la Pau de Gènova i Pavia.
Les activitats que duen a terme són les típiques –simples però alegres– de qualsevol família per vacances: excursions, visites a llocs històrics, sortides al mar i grans àpats junts. També moments de pregària i tallers de costura, art i fusteria.
Però el que les fa diferents, més que les activitats, és el lligam personal, format per amistat sincera, afecte i abraçades que trenquen la duresa de la reclusió amb gestos que, tot i que aparentment són senzills, són extraordinaris per a qui està obligat a viure aïllat. Ho va resumir perfectament en una frase la senyora Leda, una anciana tancada des de fa anys a l’hospital de Sadik Dinci: “Ningú gosa tocar-nos, vosaltres son els únics que no teniu por d’abraçar-nos. I això ens fa lliures”.
