Una marxa per recordar, perquè "No hi ha futur sense memòria"

El passat dissabte 10 de novembre, coincidint amb aquella nit horrible de fa 80 anys, la Comunitat de Sant’Egidio va fer memòria a Barcelona, juntament amb la comunitat jueva, de la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, coneguda com la nit dels vidres trencats (Kristallnacht) i es recorda com l’inici de la deportació massiva dels jueus europeus als camps de concentració i extermini nazis. Ho va recordar la Dory Sontheimer, que va portar el testimoni de la seca avia Lina que escribia a Friburg:  “Va ser espantós. Una nit d’horror que no sé on ens conduirà.”

La  Kristallnacht va ser el fruit de l’odi racial, de la pèrdua de llibertat, de la violència que s’havia anat covant amb els anys i que va deixar la porta oberta al terrible Holocaust perpetrat durant la II guerra Mundial. Aquella nit porta a la memòria tots els dolors que en el món encara s’estan patint, i que continuen originant-se en la propaganda i en l’odi vers el que és diferent.

“No hi ha futur sense memòria” és el títol d’una manifestació que ha mogut ciutadans de totes les edats i una significativa presencia “nous europeus”. La marxa silenciosa ha començat a la plaça del Pedró, al mig del Raval, i ha arribat fins a la plaça de Sant Just on s’han escoltat diferents parlaments.

L’ex president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Uriel Benguigui, ha subratllat que “l’oblit d’aquella Nit va ser el que va provocar la Shoa, per això és important fer aquesta marxa sense complexes, sense por, perquè la llavor que posem farà que la memòria persisteixi i el que va passar no es torni a produir”. Armand Puig, rector de l’Ateneu Sant Pacià ha recordat com “Fa 80 anys van arrencar la humanitat de molta gent i van anestesiar-la“. La “marxa de la memòria”, com ha recordat Jaume Castro (responsable de Sant’Egidio a Barcelona) “vol contagiar la ciutat d’una cultura de la convivència perquè no deixem mai a ningú de costat.”

Les paraules de les noves generacions dels Joves per la Pau de Sant’Egidio i la comunitat jueva ATID han sigut prou eloqüents: “No volem que ens robin el somni d’un món més humà i en pau. Junts resistim al mal i construïm una humanitat oberta als altres i respectuosa amb tothom”.