Un cop més Sant’Egidio de Barcelona va recordar la nit dels vidres trencats (Kristallnacht) amb una marxa de record pels antics carrers del Raval i l’antic call jueu de la ciutat. “No hi ha futur sense memòria”, i per això un petit poble, sobretot les noves generacions i els nous europeus d’orígens, religions i cultures diferents, es van reunir per no oblidar.
El tràgic record de la Xoà ens ajuda a orientar-nos cap al futur, a assumir-ne la responsabilitat i a cultivar una fraternitat universal a la nostra ciutat i al món sencer. En acabar la marxa silenciosa hi va haver intervencions dels representants de les institucions (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Síndica de Greuges de Catalunya) juntament amb la comunitat jueva i la Comunitat de Sant’Egidio. Es va subratllar la importància de conviure i de no deixar mai més sol cap poble, comunitat o persona.
La nit del 9 al 10 de novembre de 1938 va ser un punt de no retorn, un record que no es pot oblidar i que cal transmetre de generació en generació, i que segueix parlant-nos. “El record ―com ha dit recentment en una publicació Marco Impagliazzo― és una vacuna per frenar el contagi antisemita”. La nit dels vidres trencats, nit de por i violència per als jueus i preludi de moltes nits més, es va preparar amb discursos d’odi, difusió de lleis racials, propaganda incendiària, notícies falses i la indiferència de moltes persones. Aquella nit es va obrir el camí a Auschwitz amb la deportació dels jueus durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment l’Holocaust. Va ser un monstre que no distingia entre infants, joves, adults o ancians. Es va acceptar la ideologia nazi, un monstruós curtcircuit de pensament que es nodreix d’identificacions, categoritzacions i generalitzacions que alimenten el racisme i l’eliminació de l’altre, del que és diferent.
Sant’Egidio aplega la comunitat jueva i les institucions municipals
