La fam és un dels problemes més dramàtics de la pobresa que, paradoxalment, afecta també les grans ciutats europees: cada vegada és més fàcil veure persones remenant els contenidors d'escobraries buscant menjar.
Donar de menjar és un valor molt antic i estès a totes les cultures, perquè té relació directa amb el valor de la vida. L'escàndol de l'afamat és un episodi fonamental per a la consciència cristiana segons la paràbola evangèlica del ric que celebrava grans banquets mentre que el pobre Llàtzer s'estava davant de la seva porta. Aquest mateix valor de donar de menjar forma part també de la cultura jueva i de la islàmica, i està associat a l'hospitalitat.
Però l'afamat planteja una pregunta a la consciència de tothom, creient o no: no podem deixar per a demà la resposta a qui té una necessitat vital, perquè no pot esperar. Aquest és el cor de la cultura de la solidaritat.
I així va sorgir el primer menjador de Roma. Més endavant van obrir menjadors a diferents ciutats, i no només a Europa, sinó també a l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina per als sensesostre, els infants del carrer, els ancians pobres, els malalts i els presoners. Als menjadors se serveixen gratuïtament àpats calents i abundants en un clima familiar i acollidor. Les persones que hi van a menjar no necessiten únicament satisfer la necessitat material d'aliments, sinó també la de simpatia, respecte i escalf humà que moltes vegades se'ls neguen.
L'atenció a la dignitat i a la personalitat de cadascú es manifesta en l'atenció pel clima, en l'actitud amable dels voluntaris que serveixen les taules. Es para una atenció especial al menjar: es tenen en compte els costums alimentaris dels comensals i es respecten les diferents tradicions religioses. En consideració als musulmans, per exemple, mai se serveix carn de porc ni es beu vi.
El servei és a càrrec de voluntaris que, de manera gratuïta, donen el seu temps lliure per ajudar, en aquesta i en altres iniciatives, a aquestes persones en els seus problemes.
Centres d'acollida
Els centres d'acollida de la Comunitat inclouen tot un plegat d'iniciatives per satisfer les necessitats de les persones que viuen situacions difícils.
Informació i assessorament
Als centres de la Comunitat s'ofereix ajuda i acompanyament per orientar-se en la xarxa de serveis públics i privats.
Repartiment d'aliments
El problema de la manca d'aliments no afecta només les persones sense llar. A les grans ciutats moltes persones pateixen privacions i veritable malnutrició a causa dels pocs o nuls ingressos de què disposen. Per això als centres s'hi reparteixen aliments i productes de primera necessitat no només als sense sostre sinó també a famílies amb infants, a ancians o a malalts.
Repartiment de roba
Les persones sense llar necessiten mesures de diferents tipus que els ajudin a viure millor. Alguns gestos de la vida de cada dia són molt difícils per a ells, com ara, la cura personal. Per ajudar-los en això, als centres es reparteixen roba, roba interior i sabates.
Dutxes, bugaderia i perruqueria
Per a aquells que no tenen una casa, rentar-se és un problema difícil de resoldre. Per això als centres hi ha un servei de dutxes i de bugaderia automàtica. Les persones que hi van a rentar-se reben un conjunt de roba neta i poden rentar i planxar la seva roba. També hi ha una perruqueria.
Ambulatoris mèdics
Als Centres d'acollida hi ha un ambulatori mèdic en què les persones, a més de visitar-se amb un metge, poden rebre gratuïtament els medicaments que necessiten, si n'hi ha existències.
Inscripció al padró
Les persones sense llar molt sovint perden la possibilitat de beneficiar-se dels serveis públics perquè, en no tenir una llar, no poden constar al padró i no disposen de documents d'identitat. Aquesta situació de "mort registral" fa que perdin tots els drets de què gaudeixen els ciutadans, tot i que en molts casos són persones que fa anys que viuen a les nostres ciutats. Davant d'aquesta situació, la Comunitat de Sant’Egidio insta a les administracions municipals a garantir que les persones que han perdut el domicili puguin gaudir del dret a constar al padró, condició necessària per tenir documents d'identitat i accedir als serveis socials i sanitaris.
Adreça postal
El qui no té casa tampoc no pot rebre correspondència. Per a les persones sense llar, que estan lluny de la família, rebre el correu és l'única manera de mantenir el contacte amb els seus éssers estimats. Per això les persones que van als Centres de la Comunitat poden rebre allà la seva correspondència.
Cases d'acollida
Veient els problemes que tenen moltes persones per trobar un lloc per viure, la Comunitat, a més de l'ingent treball perquè les persones que estan soles o que s'han trobat en una situació de fragilitat per l'edat o per la malaltia puguin conservar el seu habitatge, ha construït per a la gent que viu al carrer una xarxa d'acollida formada per solucions d'habitatge de diferents tipus (cases família, pisos tutelats, centres nocturns). No es tracta simplement de llocs per passar-hi la nit, sinó que són llocs familiars, veritables cases on poden tornar a viure en el teixit de la ciutat i no llocs perifèrics, com passa sovint als centres per als pobres. Són nous models de convivència que volen convertir-se en una proposta, una nova forma de conviure i de resoldre la necessitat que tots tenim de disposar d'un entorn familiar.
