Jerry Essan Masslo neix a Umtata (Sudàfrica), en un dels bantustans assignats als negres. Fill de camperols, es casa jove i té tres fills. El pare d'en Jerry és assassinat durant una manifestació. Un dels fills d'en Jerry, de només 7 anys, també mor. Llavors comença a fugir: primer en vaixell amb el seu germà i després ell tot sol. Arriba a Nigèria, on ven el seu rellotge i un braçalet que té per comprar un bitllet d'avió.
El 2 de març de 1988 en Jerry arriba a Roma. Demana asil, però en aquella època Itàlia reconeix l'estatus de refugiat només a les persones provinents de l'Europa de l'Est. Així doncs, rebutgen la seva petició. En Jerry queda retingut durant 4 setmanes a l'aeroport. Aministia Internacional i l'ACNUR comencen unes llargues negociacions amb el Ministeri de l'Interior. De resultes, en Jerry rep el permís per entrar a Itàlia. Serà reconegut com a refugiat per les Nacions Unides, i no per Itàlia. Amnistia Internacional es posa en contacte amb la Comunitat de Sant’Egidio per demanar acollida per a aquell refugiat.
Així, el 3 de maig de 1988 en Jerry va ser un dels primers hostes de la Tenda d'Abraham, la primera casa d'acollida de la Comunitat a Roma. La casa acull a tothom, sense distinció d'ètnia o de religió. Per primera vegada, en Jerry experimenta una situació contrària a l'apartheid. Se sorprèn de poder menjar assegut al costat dels blancs. Amb la seva franquesa es guanya el cor de molts. En Jerry és molt apreciat pels immigrants. Toca la guitarra i amb la música fa que persones molt diferents entre elles se sentin unides.
En Jerry va a l'Escola de llengua italiana i al menjador de la Comunitat de Sant’Egidio. Acut a l'església baptista i és un home molt religiós. Durant el temps que havia estat a l'aeroport, havia demanat una Bíblia. Fullejant-la, se veu que en Jerry l'havia meditada: alguns passatges estan subratllats. En Jerry també va viure la joia de conèixer l'arquebisbe Desmond Tutu, que el 26 de maig de 1988 visita la Tenda d'Abraham.
L'estiu de 1989 va amb els seus amics a Villa Literno per treballar collint tomàquets. Vaig anar a veure'l. Es va alegrar molt. Em va impressionar la desolació de Villa Literno. Em va semblar que en aquell poble la vida era difícil per a tothom, sobretot entre els treballadors africans que, en no sentir-se acceptats, s'amagaven.
La nit del 24 d'agost, a la cabana abandonada on vivien, en Jerry i els seus amics són agredits per joves dels voltants per robar-los els pocs diners que tenien. En Jerry s'hi nega i els agressors el maten d'un tret. La seva mort commociona Itàlia. Per primera vegada, la RAI retransmet el funeral d'un negre: assisteixen a les exèquies el vicepresident del Consell de Ministres i altres autoritats. Les associacions i els sindicats es mobilitzen. L'octubre de 1989 es va dur a terme a Roma la primera gran manifestació antiracista. Hi van participar més de 150.000 persones. El novembre de 1989 Andrea Riccardi escriu: "El debat sobre les persones del tercer món al nostre país avança cap a soluciones de tant en tant ràpides. Paradoxalment, l'assassinat d'en Jerry Esslan Masslo ha seguit aquest camí".
La mort d'en Jerry va donar lloc a la llei Martelli, amb què es va eliminar la clàusula geogràfica: des d'aquell moment a Itàlia van poder demanar asil persones provinents de qualsevol país del món. Alhora, es van regularitzar els treballadors estrangers que ja hi havia al país, la qual cosa va fer sortir de la clandestinitat uns 220.000 immigrants, quasi tots africans. A Itàlia van sorgir vàries associacions amb el nom de Jerry Masslo. El setembre de 1989 es va inaugurar a Nàpols l'Escola de llengua i cultura italianes de la Comunitat de Sant’Egidio.
Record d'en Jerry Essan Masslo de Daniela Pompei
