La guerra civil –que va començar el 15 de desembre de 2013– ja ha provocat la mort de desenes de milers de persones. La situació del país és dramàtica: 2,5 milions de persones en camps de refugiats de països veïns i 2 milions de refugiats interns (Font ACNUR). Uns 6,3 milions de persones sobreviuen gràcies a una ingent ajuda alimentària del Programa Mundial d'Aliments. Els enfrontaments armats entre diferents faccions són continus i les carreteres són impracticables: les úniques connexions internes es fan per via aèria. La situació conflictiva del país és encara més dramàtica per la gran quantitat d'armes que hi ha en circulació. Les Nacions Unides calculen que unes 700 mil armes lleugeres (amb un percentatge elevat d'AK47) estan en mans de la població civil.
El setembre de 2018 el partit del president Salva Kiir Mayardit (SPLM) i els partits de l'oposició com el SPLM/IO de Riek Machar, el South Sudan Opposition Alliance (SSOA), els Former Deteinees (FDs) i Other Political Parties (OPP) van signar l'Acord per al cessament del conflicte a Sudan del Sud (R-ARCSS). Altres partits com el National Salvation Front (NAS) de Thomas Cirillo i exponents de diferents grups no van voler firmar l'acord perquè no en compartien els fonaments polítics.
L'Acord de setembre de 2018 preveia un període de pre-transició. Durant aquest període calia resoldre els problemes associats a la formació d'un exèrcit nacional i al nombre i límits dels estats. Un cop finalitzat aquest període s'havia de formar un Govern d'unitat nacional (R-TGoNU).
El període de pre-transició ja ha experimentat dues ampliacions de 6 i 3 mesos, i no s'han resolt els problemes per formar un Govern d'unitat nacional.
Les divergències polítiques, especialment entre l'SPLM de Salva Kiir i l'SPLM/IO de Riek Machar, són molt fortes. El primer vol formar el Govern d'unitat nacional de manera immediata i el segon està disposat a formar-lo només quan es resolguin les qüestions de la unitat de l'exèrcit i del nombre d'estats.
Alhora, els partits que no van firmar l'Acord de pau s'han unit en el Sout Sudan Opposition Movements Alliance (SSOMA) i han exercit pressió sobre els firmants perquè acceptessin les seves propostes polítiques i fer així que l'acord fos el més inclusiu possible.
L'abril de 2019 el papa Francesc, l'arquebisbe de Canterbury, el Moderador de l'Església presbiteriana d'Escòcia i els bisbes de totes les denominacions cristianes de Sudan del Sud van convocar un recés espiritual al Vaticà per ajudar al procés de pau.
La Comunitat de Sant’Egidio fa temps que treballa per facilitar el diàleg polític entre tots els firmants: en primer lloc, organitzant trobades amb el National Pre Transitional Committee (NPTC), òrgan encarregat d'implementar l'acord de pau; i en segon lloc facilitant el diàleg entre els firmants i els no firmants de l'Acord.
El novembre de 2019 la Comunitat va organitzar una trobada dels no firmants que van voler declarar públicament el seu compromís amb el diàleg polític amb el Govern i els firmants per evitar qualsevol tipus d'enfrontament armat.
La declaració de Roma que van firmar el 12 de gener de 2020 el Govern de Sudan del Sud i els moviments d'oposició que es van comprometre a un cessament de les hostilitats i al diàleg polític és un pas fonamental per arribar a la pau i l'estabilitat de Sudan del Sud.
NOTÍCIES #Paz #Sudán del Sur
