TREBALL PER LA PAU DE SANT’EGIDIO AL CONGO
En l’últim any, amb la complicitat de la cita electoral de desembre de 2023, s’han reaccentuat les tensions entre el grup militar de l’M23 ―que afirma defensar els drets de la minoria rwandòfona i té el suport del govern de Kigali― i les tropes del Gobern de la República Democràtica del Congo. Això ha revifat velles rivalitats a tota la zona, on d’altra banda es calcula que hi ha uns 130 grups armats de diferents denominacions i associats a foscos interessos lligats al mercat de minerals i a tràfics il·legals disfressats de lluites ideològiques, ètniques i també pseudo-religioses (alguns grups s’inspiren en l’extremisme islamista d’Estat Islàmic o en grups neopentecostals).
Tot plegat ha augmentat de manera preocupant l’arribada de refugiats que fugen dels combats i creen problemes de logística i de capacitat de les infraestructures socials de la ciutat, com per exemple, el repartiment d’aliments.
Els combats es concentren al voltant de la ciutat de Sake, un municipi que controla la via d’entrada a la ciutat de Goma i que en el passat havia caigut diverses vegades en mans de l’M23 sense gaires problemes. Però en aquesta ocasió els enfrontaments són més durs i l’exèrcit congolès sembla que ha resistit gràcies, entre altres coses, a la intervenció massiva de mercenaris russos i d’assessors militars turcs, i a la cooperació activa de militars burundesos i sud-africans que han vingut a ajudar el Govern congolès.
La implicació de la comunitat internacional és rellevant, de manera més o menys oficial. Ja fa més de vint anys que hi ha una missió militar de les Nacions Unides (MONUSCO, acrònim de Missió de l’Organització de les Nacions Unides per a l’estabilització de la República Democràtica del Congo) sobre el terreny, però segons els acords amb el Govern de Kinshasa, haurà de marxar del país abans d’acabar aquest any. La seva acció de lluita contra la violència de les milícies no ha estat decisiva, però sí que ha estat una presència d’estabilització social i de xarxa logística que ha facilitat la vida i les comunicacions amb les àrees internes del país. La
sortida d’aquesta missió amb les seves infraestructures de connexió pot aïllar encara més algunes zones que estan en mans dels grups armats.
A la fase preelectoral (fins al desembre de 2023) hi havia a Goma i al nord del Kivu un contingent militar de manteniment de la pau de la East African Community encapçalat per militars kenyans. Aquesta presència va ser percebuda com una
intrusió en els afers interns del país, entre altres motius, perquè provenen del món anglòfon. L’empitjorament de les tensions amb la veïna Rwanda ha augmentat el perill que esclati un nou conflicte regional.
El gener de 2024 els militars de l’East African Community van marxar de l’aeroport de Goma i van ser substituïts per soldats sud-africans i per un contingent de Burundi, amb qui el president Tshisekedi ha firmat una aliança estratègica en clau anti-Rwanda (Burundi ha tancat formalment les fronteres amb aquest país).
A la 37 Cimera de la Unió Africana que es va celebrar a Addis Abeba el febrer de 2024, el president d’Angola, João Lourenço va començar una mediació entre el president de la RDC, Tshisekedi, i el de Rwanda, Kagamé, que sembla que obre una fase de més distensió, però sobre la qual pesa un panorama internacional molt més incert que en el passat i la falsa idea que les guerres i les armes poden resoldre una crisi
que en realitat s’ha anat gangrenant any rere any i que, lluny de trobar mai una solució a través de les armes, s’ha agreujat encara més.
Ara la situació és crítica, els combats segueixen de manera esporàdica i, tot i que la ciutat de moment sembla segura, hi ha una amenaça real d’assetjament permanent i un perill evident que el conflicte s’estengui. A principis de març de 2024 va haver-hi un mal senyal: el Govern congolès va decidir suspendre la moratòria de la pena de mort a causa ―segons que diu el comunicat oficial― de la persistència de la inestabilitat a l’est del país.
.jpg)
.jpg)
