El viatge del Yaguine i el Fodé
Era l'any 1999. El Yaguine i el Fodé eren dos joves de 15 i 14 anys que volien marxar de Guinea i anar a Europa per estudiar. Per fer-ho es van amagar en el tren d'aterratge d'un avió i van morir de fred durant el viatge. Els dos joves duien una carta a sobre. A la carta parlaven dels seus problemes i també de l'escola: "Ajudin-nos, a l'Àfrica patim enormement, ajudin-nos, tenim problemes i els nens no tenen drets. A nivell dels problemes, tenim la guerra, les malalties i el menjar; pel que fa als drets dels nens a l'Àfrica, i sobretot a Guinea, tenim moltes escoles però hi falta l'educació i l'ensenyament, tret dels col·legis privats, on pots tenir una bona educació i un bon ensenyament, però cal tenir molts diners i els nostres pares són pobres, tot i que fan el que poden per donar-nos de menjar".
El Yaguine sempre deia: "El dia que vagi a França us ajudaré a tots a estudiar". A la classe del Fodé hi havia 107 alumnes. L'escola era així: "El Fodé anava a un edifici d'un sol pis. A la teulada li faltaven algunes teules. La seva classe era la de 6è B. El mobiliari era precari: una pissarra, algunes obertures a les parets perquè hi entrés la llum, perquè no hi havia corrent elèctrica, i uns quants pupitres per a tots els alumnes". La mare del Yaguine explica: "El seu únic desig era estudiar, a qualsevol preu".
Carta dels nens de Guinea
Excel·lències, senyors membres i responsables d'Europa. Tenim l'honorable plaer i la gran confiança d'escriure aquesta carta per parlar-los de l'objectiu del nostre viatge i del patiment que tenim els infants i els joves de l'Àfrica. Però abans que res, rebin la nostra salutació més reverent, adorable i respectuosa, a aquest efecte, siguin el nostre suport i la nostra ajuda, els preguem que ho siguin per a nosaltres a l'Àfrica, vostès, a qui cal demanar auxili: els ho supliquem per amor al seu bonic continent, pel sentiment que tenen pels seus pobles, les seves famílies i sobretot per l'amor envers els seus fills, als quals vostès estimen com a la vida.
A més, per l'amor i la timidesa del nostre creador Déu totpoderós que els ha donat totes les bones experiències, la riquesa i el poder per construir i organitzar bé el seu continent i convertir-lo en el més bonic i admirable de tots. Senyors, membres i responsables d'Europa, a la seva solidaritat i a la seva amabilitat els demanem a crits ajuda a l'Àfrica. Ajudin-nos, a l'Àfrica patim enormement, ajudin-nos, tenim problemes i els nens no tenen drets. A nivell dels problemes, tenim la guerra, les malalties i el menjar, etc.; pel que fa als drets dels nens a l'Àfrica, i sobretot a Guinea, tenim moltes escoles però hi falta l'educació i l'ensenyament, tret dels col·legis privats, on pots tenir una bona educació i un bon ensenyament, però cal tenir molts diners i els nostres pares són pobres, tot i que fan el que poden per donar-nos de menjar. D'altra banda, no tenim escoles d'esports com futbol, bàsquet, tennis, etc. Per això en aquest cas els africans, i sobretot els infants i els joves africans, els demanem que facin una gran organització que serveixi perquè l'Àfrica avanci. Per això, si veuen que ens sacrifiquem i arrisquem la nostra vida és perquè patim massa, a l'Àfrica, i els necessitem per lluitar contra la pobresa i per posar fi a la guerra a l'Àfrica. Malgrat tot, nosaltres volem estudiar i els demanem que ens ajudin a estudiar per ser com vostès a l'Àfrica. En darrer lloc, els supliquem que ens perdonin per haver gosat escriure'ls aquesta carta perquè vostès són adults a qui devem un gran respecte. I no oblidin que amb vostès hem de lamentar la debilitat de la nostra força a l'Àfrica.
Escrit per dos infants guineans
Yaguine Coita i Fodé Tounkara.
