A l'Àfrica patim moltíssim. Tenim problemes i no es respecten els drets dels infants, patim la guerra, malalties, la manca de menjar..."
Això és el que van escriure l'agost de 1999 Yaguine i Fodé, dos infants guineans que van morir al tren d'aterratge d'un avió de línia que anava a Brussel·les mentre intentaven, en va, lliurar aquesta carta amb les seves mans "als senyors responsables d'Europa". És un crit d'ajuda que és el símbol de la situació dels infants i els adolescents del continent més jove estadísticament, però també el continent en què la desnutrició, l'analfabetisme i la mortalitat infantil arriben a xifres inquietants.
L'esforç de la Comunitat de Sant'Egidio, a l'Àfrica, és promoure una densa xarxa d'escoles de la pau (les "escolas da paz" a Moçambic, les "écoles populaires" a l'Àfrica francòfona) que avui apleguen més de 4000 infants i adolescents.
Són infants i adolescents obligats a créixer de pressa, a treballar per ajudar a la família, amb una escola que no els garanteix l'ensenyament, entre classes atapeïdes i llibres massa cars. Infants i adolescents poc nodrits i mal vestits, amb una salut que pateix un fort impacte per les condicions de vida i les malalties. Entre ells també hi ha molts infants que viuen al carrer, sense lligams familiars, i per als quals les escoles de la pau representen una veritable família que té cura d'ells.
A tots ells, les escoles de la pau els ofereixen suplements alimentaris, ajuda para a la integració a l'escola, suport en els estudis, atenció particular a la salut de l'infant i suport a tota la família.
Els primers centres es van obrir a Moçambic, que avui dia segueix sent el país amb la més àmplia difusió d'aquesta iniciativa. Des de Moçambic, les escoles de la pau s'han anat escampant per tot Àfrica, i han arribat a països de llengua anglesa, francesa i portuguesa.
Actualment a l'Àfrica les persones de la Comunitat de Sant'Egidio gestionen 61 centres a 19 països per a més de 4000 infants i adolescents.
