L'estiu de solidaritat de la comunitat de Sant'Egidio amb els sol·licitants d'asil i els refugiats ha començat els últims dies a l'illa de Xipre. És el tercer any que durant l'estiu, durant cinc setmanes, delegacions d'arreu d'Europa conflueixen a l'illa mediterrània per conèixer els migrants, estrènyer vincles amb ells, portar menjar, escola, ajuda i amistat.
El dijous 25 de juliol, la Tenda de l'Amistat va obrir les seves activitats al camp de refugiats de Pournara, utilitzat per a la primera entrada i registre de migrants. Un lloc molt esperat, on els que viuen al campament poden venir a menjar bons àpats, fer cursos d'anglès, deixar que els més petits juguin a la zona de jocs, mentre els més grans participen en les activitats de l'Escola de la Pau. Aleshores, cap al vespre, quan la calor sufocant disminueix i una brisa refrescant s'eleva del mar, el dia s'acaba amb cant i ball.
Els migrants són majoritàriament famílies i individus procedents principalment de Síria, Afganistan, Somàlia, Iran, Kurdistan, alguns del Congo. Des de fa unes setmanes també hi ha uns infants sudanesos, antics estudiants universitaris de Khartum, que han fugit de la capital, ara inhabitable a causa de la guerra. Per això a l'escola d'anglès s'hi veu aquest curs un nombre molt elevat de matriculacions.
Com a tots els països de la Unió Europea, Xipre ha adoptat recentment polítiques molt restrictives que han reduït al mínim les noves entrades. En realitat, tot i que el nombre de sol·licitants d'asil a Pournara ha disminuït considerablement -d'uns 1.000 l'any passat ha baixat a no més de 200 enguany-, hi ha, però, altres camps, com el de Kofinou, on viuen una mica menys de 600 persones i 160 infants. S'hi faran distribucions periòdiques de paquets d'aliments i durant la setmana s'ha posat en marxa una Escola de la Pau. També hi ha nombrosos menors no acompanyats a Xipre, acollits als "refugis" repartits per diferents llocs de l'illa. Amb ells, es planifiquen activitats, viatges, trobades.
La novetat d'enguany és la possibilitat de visitar alguns migrants atrapats a l'anomenada "zona tampó". Aquesta és la zona tampó que separa la part nord de l'illa, Xipre "turc", de la República de Xipre, la part europea. És una mena de terra de ningú, controlada pels Cascos Blaus de l'ONU. Pels que romanen allà atrapats perquè no han pogut creuar la frontera, s'obre un escenari desolador: una plana assolellada, antigament pantanosa, infestada d'insectes i serps, sense recursos. Actualment hi ha una cinquantena de refugiats, famílies amb molts fills, dones solteres afganeses o africanes i algunes persones amb discapacitat. La Comunitat està intentant pal·liar la seva condició portant-los productes de primera necessitat, començant pels bressols, per evitar que dormin a terra.
