De l'11 al 17 de juliol Andrea Riccardi va visitar la ciutat de Nampula, al nord de Moçambic: uns 70 representants presents a totes les zones del país, sud, centre i nord, l'esperaven, reunits per reflexionar junts sobre la vida i les perspectives de Sant'Egidio al pais. La seva presència, senyal d'una curosa atenció cap a Moçambic que ve de lluny, va ser un gran estímul.
La reflexió proposada per Andrea Riccardi va portar els participants a qüestionar-se sobre les perspectives de la Comunitat al país, en un moment difícil però també de grans expectatives, marcat pels atemptats terroristes al nord i per un desenvolupament econòmic important però desigual, sovint una font d'injustícies al país.
Sant'Egidio, és i cada cop més vol ser més, una Comunitat amb rostre de mare cap als més pobres, els infants, la gent gran abandonada i marginada, els presos, els que viuen al carrer, els refugiats de les zones conflictives de Cabo Delgado. Hi ha una gran demanda per part dels joves, tant a les grans ciutats com als petits pobles, que busquen futur i angoixats per la manca de perspectives. Andrea Riccardi va recordar com tothom està cridat a vèncer el mal amb el bé, i com els serveis als pobres es caracteritzen per històries de grans i petites victòries sobre el dolor i el mal. Molts dels participants van subratllar la responsabilitat respecte a la vida social, en pobles remots, com a les grans ciutats de Moçambic.
Les comunitats de la província de Nampula, que viuen en ciutats i pobles més petits, també es van aplegar a Nampula i es van reunir amb Andrea Riccardi el matí del dia 13. Més de 300 persones, majoritàriament joves, van reflexionar conjuntament sobre com ser comunitats profètiques als pobles petits, on la gent se sent oblidada, en la visió de Sant'Egidio que veu el cor de la seva presència als suburbis.
A la tarda del mateix dia es van reunir les comunitats dels diferents barris de Nampula, aquí també amb uns 300 participants. En aquesta ciutat Sant'Egidio és un organisme públic conegut i respectat, gràcies a la important tasca de les Escoles de Pau, amb els ancians, amb els refugiats de Cabo Delgado i amb el programa BRAVO. La presència en una ciutat tan important ha propiciat el creixement d'una xarxa de comunitats en pobles i petites ciutats de la província, en una de les zones amb més densitat de presència de Sant'Egidio a Moçambic. Entre els assistents també hi havia alguns joves refugiats de Cabo Delgado, acollits per la Comunitat de Nampula, que es beneficien d'una beca en un programa per integrar-los a la societat. Altres són a Pemba.
“A Moçambic –va observar Andrea Riccardi– Sant'Egidio és una realitat que humanitza la societat a través de la seva acció lliure cap als més pobres i oblidats”. En aquest sentit, és significativa la visita a l'hospital psiquiàtric de Nampula, un equipament que acull unes 35 persones, entre elles un menor. La trobada amb els pacients, alguns dels quals no són moçambicans i tenen greus mancances de salut i materials, exemplifica la voluntat d'una major presència de la Comunitat al seu costat.
